Mostar, Medugorge, Trevinje i frontera Bosnia-Croacia

Benvolguts Fans!
Ja tornem a ser aqui!!!!

[Laia)
Us hem fet patir amb tanta espera eh? Pero tranquils! Ja som aqui!!! Ara des de Croacia. Deixeu-nos fidels, que us relatem les nostres aventures.

Dijous: Vam sortir de Sarajevo ben d'hora al mati per dirigir-nos cap a Mostar. Autopista de dos carrils i dos sentits amb S a punta pala i bonys i bonyets a dojo. Amb un sol criminal, primera parada Travnic. Ens hi prenem un cafe, perque tampoc hi ha massa cosa mes a fer.
Seguim, per arribar a Mostar. Ah amics! aqui si que s'han donat pressa a refer tot el poble. El mes turistic de tots els visitats fins al moment. El que mes val la pena, per mi, el riu. Impressionant, sinuos, verd esmeralda, aigua freda, olor a frescor. Per sobre el riu, el famos pont. Tot reconstruit i des d'on es tiren els famosos "Icaruses". Us ho explico: nomes comenćar a creuar el pont hi veiem tres tios en banyador marcant, pujats per sobre la barana i esperant qui sap que (Irene, si, els nois eren guapos i fornits :-)). Evidentment, amb cara de pocker consultaem la guia, i es veu que a Mostar no ets home fins que no et tires al riu des dels 20 metres que fa el pont d'alćada. Hi ha competicions a nivell de tot el pais i tot. Tela!
Ens perdem per Mostar, i mentre vaguejem pels carrers ens adonem que tots els Espanyols que no ens hem trobat enlloc mes del pais estan TOTS a Mostar. Increible! Evidentment, inclosos els militars! Cansats de tan caminar (ens pategem tooooota la ciutat, inclosa la NO turistica) i despres d'un bon sopar avui si, decidim fer-lo mes europeu, anem a dormir EN LLIT!!!

Divendres: ens aixequem d'hora (comenća a ser una tonica en nosaltres jejeje) i tirem cap al sud. Ens espera Medugorge, no es mes que un poble oblidat del mon fins que es veu que a sis jovenets, ara deu fer uns 26 anys, se'ls va apareixer la Verge Maria. No sabem que els va dir, pero el fet es que l'unic atractiu que te aquest poble es l'adoracio, i es un atrapa-fidels, creieu-me! Hi havia americans i tot que la unica rao per la que devien venir es per anar-hi a missa. Ara be, rosaris, de tots els colors i formes!
Decidim visitar una mica mes, i trobem unes mini cascades del Niagara en versio bosniana. Precioses! tot i que la sequera aqui esta fent de les seves. Hi arribem en bona hora. Fem un picnic despres d'un bon bany, i llavors es comenća a omplir de dominguerus, tots autoctons, o la gran majoria, per sort. La nostra visita per la tarda segueix, entrem en una casa de repos ottomana. Realment transmitia moooooolta calma. Les dones, evidentment per entrar-hi, cap i cames ben tapades. El dia segueix ple de visites fantastiques. Un mini poble, gairebe no senyalityat, tambe ens espera amb els braćos oberts a que ens perdem pels seus carrers milenaris i hi acabem prenent unes bones "Sarajevskas" (cervesa bosniana). Anem a dormir al super camping! Per cert, tema campings. La zona no en te massa de campings, i els que te fan pena. En un ni hi entrem perque es tracta d'un tros de terra amb una pica, ni una ombra amb tot el sol que pica per aquesta zona tan seca! Al d'avui decidim quedar-nos-hi perque costa 9€ i hem de cuidar el pressupost. Ara be, es tracta d'un tros de terra batuda amb dues dutxes d'aigua freda. Ara si que us fem envejeta eh?

Dissabte marxem. Ens dirigim a Trevinje, l'ultim poble de la frontera bosniana. Hi ha una tempesta que ens va perseguint durant tot el cami. A cada parada sembla que ens atrapa, a Trebinje, en una terrasseta encantadora, decidim deixar-la passar mentre dinem. Ja creuarem la frontera mes tard.
Pero aixo ja deixo que us ho relati el Xavi.

[Xavi)
Hooola! Per fi em toca parlar ;)
Creuar la frontera entre Bosnia i Croacia va ser bastant mes complicat del que esperavem. Apropar-se a la frontera Croata significa acostar-se al mar, i per tant, abandonar finalment el seguit de montanyes i valls que es Bosnia... Increible: totes les carreteres d'aquest pais passen entre montanyes!!!
Torno al tema: a mesura que ens acostavem a la frontera, vam veure que recentment hi havia hagut un incendi que havia calcinat la ultima franja de montanya abans de veure el mar i que de fet fa de frontera entre Bosnia (on el paisatge es totalment sec) amb Croacia (on el verd predomina). Fins i tot vam parar a fer un parell de fotos, a escassos quilometres de la frontera.
Doncs be, un cop arribem a la frontera, passem el primer pas sense problemes (ensenyem passaport als bosnis i ja esta) i fem els 500m que separen aquests dels polis Croates. Aquests, ens diuen que no podem seguir, i ens fan recular. Demanem explicacions, i tot i que les respostes son en angles, no ens entenem massa.... nomes entenem que es degut al "Fire"!!! Una mica sorpresos, perque el foc sembla ja totalment extingit, reculem a la frontera bosnia. Alla trobem altra gent a qui ha passat el mateix, i ens expliquen que hi ha una manifestacio de Croats a la frontera, perque donen la culpa de l'incendi als seus veins bosnis.... ja veieu que l'odi i les ferides no estan del tot curades!
Fem un segon intent de creuar la frontera i tornem als polis croates, pero llavors ja veiem tots els croats davant nostre, amb banderes del pais i cantant consignes que no entenem. Els polis ens recomanen recular per evitar problemes.... aixi ho fem. Parem, es crea una cua important de cotxes, i el venedor de la mini-botiga del costat de la frontera es forra venent aigues, i altres comestibles. Al cap d'una hora, ens donen permis per creuar la frontera i per fi, arribem a Croacia!

Un cop a Croacia, tenim com a desti Dubrovnik, pero com que es cap de setmana i aixo esta a petar, decidim acampar en un poblet proper, per evitar les masses.... Anem al super (Merkator) a comprar el sopar, i sopem a la platjeta!

I ja, avui al mati (diumenge) ens banyem a la platja abans que arribi tota la multitud i agafem el bus cap a Dubrovnik, aixi evitem maldecaps innecessaris amb el cotxe ;) I aqui estem... pero aixo ja us ho explicarem mes endavant, quan ho haguem pait!

[Zona postdates)
PD1 - Borja: gracies pel teu suport incondicional... tinc mes fotos fent un parell de regats al xaval, pero tampoc el volia deixar en ridicul en el blog!
PD2 - Nuria i Joan: ens alegra saber que la vida a Begur segueix placida. Un peto aviona, si ens arribes a "veure". El truco per sobreviure a incompetencies com les que ens expliques Nuria, es el que estem intentant aprendre aqui: menjar a poc a poc, saber gaudir de lo bo, de la calma, saber mirar, saber perdre's...˝disfrutar˝ en diuen no? :-) mil petons!
PD3 - Helena: Tranqui, que de fet estem corrent per arribar a Rumania a temps! A veure si ens posem d'acord. Necessitem informacio (a part de les fotos de Pardines, eh?). Ara t'enviarem un mail, que es mes ˝privat˝ ;-) ja ens enteneu oi?

Sarajevo, ciutat de contrastos

Hola des de Sarajevo!

[Xavi]
Sarajevo es la primera gran ciutat que visitem, i la veritat es que es molt recomanable. Aqui trobem una gran barreja d'etnies, cultures i religions. El 40% de la poblacio es musulmana, aixi que la ciutat esta plena de mesquites.... te'n trobes mes que oficines de La Caixa a Barcelona. Les reconeixem per les torres primes i punxegudes.
Fa una horeta, passant per davant una mesquita hem trobat el "mossen" o "orador" encarregat d'obrir la mesquita i fer les oracions que a traves dels altaveus criden a la gent a pregar. Hem parlat un momentet amb ell i li hem demanat si podiem entrar, i ens ho ha permes. Aixo si, traient-nos les sabates i cobrint-nos el cabell i espatlles (la Laia, clar). Realment ha estat un moment intens, ja que estavem nosaltres dos sols amb l'"orador" que anava fent les pregaries des d'un micro connectat als altaveus. I jo que em pensava que aixo ho tenien grabat!!!!
Dins la zona antiga de Sarajevo, trobem el barri de Bascarsija, un autentic bazar otoma ple de carrerons estrets, botigues agrupades per gremis (alfombres, metall, ...) i diverses "Cevapcici", que son restaurants on serveixen el menjar tipic d'aqui, consistent en butifarretes, pa de pita, ceba tallada i una pasta que encara no sabem si es formatge, yogurt, o que es... Esta bo, pero omple molt!!
I per acabar la meva part de relat, passo a l'anecdota del dia (be, del dia d'ahir). Resulta que buscant aparcament pel centre de Sarajevo (tasca igual de complicada que a Barcelona), ens va parar un poli i ens va dir algo en bosni que no vam entendre. Despres de dir-li:
- "Sorry, we don't understand you"
El tiu ens va dir:
- "DOCUMENT!"
Total, que li vam donar els DNIs, i em va fer baixar del cotxe. Llavors, en una llibreteta es va apuntar el meu nom, la meva data de naixement i la matricula del cotxe. I al final va apuntar-me 40KM / 20Euros. Amb aixo ja vam anar pillant que ens estava posant una multa. Vaig intentar preguntar-li perque era, pero va ser impossible entendre una paraula del que deia... total, que despres de intentar-nos fer entendre i en previsio de no acabar pitjor, li vaig donar els 20 Euros. Llavos li vaig demanar la multa, pero el paiu va dir que ens la enviarien per correu.... Quins nassos! O sigui, que el tiu ens va posar la multa per la cara i a sobre es va quedar els diners per anar a sopar amb la seva dona...
Uns 20 minuts despres, encara buscant aparcament, vam passar just pel mateix lloc, i ens vam adonar que haviem baixat tot un carrer en contra direccio!!! La senyal hi era, pero no es veia massa... Admetem la nostra part de culpa, pero consti que el poli era un oportunista, perque ja havia parat uns altres guiris alemans als qui havia passat el mateix!
Bueno, us deixo amb la Laia... fins aviat!

[Laia]
Total, que despres d'aquesta experiencia, hem decidit prendre'ns la visita per Sarajevo amb el "sabur" tipic d'aqui, que vindria a ser "sa calma" mallorquina. Aquest mati, hem apres on aparcar per no pagar tot un dia de parking. Hem comencat amb una visita a una mini (de veritat que mini) fortalesa des d'on es veia tot Sarajevo. Fantastic!!! Baixant, i abans d'entrar al "bazaar" que us explicava el Xavi, un kava (cafe! a veure si practiquem les lliconetes que us anem fent eh?) i una "limunade" davant de la font mes famosa de la ciutat! Un gran descobriment aixo de la llimonada (es talment llimonada, pero molt dolča i realment molt refrescant). El dia ha passat placidament, francament. Una altra varietat del "cevapi" per dinar (es un plaer fer el guarro amb les salsitxetes aquestes i la crema iogurtera), i un kava per la tarda en una terrassa interior fantastica. Que be es viu fent el guiri, tu! Tenim fotos guiris autentiques. Estem fent el que no fariem a Barcelona (o Terrassa), suposo que es la gracia no?
Sarajevo al principi no ens va agradar massa, pero francament li hem trobat el gust. Hi trobes tot barrejat: catedrals ortodoxes, davant de la catolica, i una mesquita enorme al costat. Barris ottomans al costat d'enormes avingudes austrohungares, barrejat, aixo si, encara amb edificis mig derruits i forats de bala que encara ara recorden una guerra de fa 10 anys. En un mini museu, hem pogut mig fer-nos una basica idea (suposo que aixo ha de ser impossible si no ho vius) del que devia ser el setge de 4 anys que van viure. Sense aigua, sense electricitat, amb tirotejos constants... La ciutat esta divida en dos pel riu, nomes les uneix diversos ponts, increuables, segons sembla, sense risc de jugar-se la vida. La gent pero, excepte pel posat serios que els caracteritza, sembla haver superat la dura prova, i els carrers estan plens a vessar de gent (les noies van extremadament molt maquillades per cert).
Dema marxem, tot i que valdria la pena, no allargarem mes la nostra visita a Sarajevo, altres descobertes ens esperen a Mostar, la nostra propera parada. Esperem que en un camping molt mes saludable del que estem ara (entre la carretera i l'aeroport, sense paper de vater, ni rentadora!!! ara que el tema roba comenćava a ser urgent!!!!).
Per cert, oblidavem comentar tema lavabos!!! Increible! tinc pendent fer-nes una foto perque no us creurieu lo guarros que arriben a estar! Tots son d'aquells de "cagar dret" (paraules textuals del Xavi). Sabeu no? les plataformes aquelles de dutxa amb un forat al mig! Increible, suposem que juguen a veure qui el te en pitjors condicions, i francament, no tenim un guanyador clar! La pugna es molt dura per aquestes terres!!!
Be gent, comenća a ser hora de plegar i intentar-vos penjar algunes fotos!
mil petons a tots!

[Zona post-dates]
PD1- Pepe, Anna i Roger: us mereixeu la num 1, i la unica d'avui!!!!! Anims amb la paperassa! Ja li val al Roger oblidar-se el passaport abans d'agafar un avio!!! No el catigueu massa i disfruteu per mil quan finalment hi arribeu!