Hooola de nou!
[Xavi]Som a Rumania, en concret a Sibiu (Capital Europea de la Cultura 2007).
Uf, feia quasi dues setmanes que no posavem res al blog, i la pressio via sms de tots els lectors habituals ens ha obligat a escriure ja!!! Escrivim ara per primer cop des del parc natural Durmitor (Montenegro). La veritat es que des d`aleshores vam creuar el sud de Serbia, on no vam trobar lloc per connectar-nos i posteriorment hem recorregut una bona part de Rumania amb la Maria, l`Helena i el Miguel (la "penya Dracula", com algun comentari que hem llegit). Com que portaven un ritme frenetic i unes ganes de rondar i veure coses impressionants, no ens han deixat parar ni un moment a escriure al blog.... (apa, ja tenim excusa!). En fi, que fa una horeta ens hem despedit d`ells, que ja anaven cap a Bucarest, per sortir dema en avio cap a BCN.
Despres de la introduccio, fem un breu (que si, que sera breu) repas a aquestes dues setmanetes.
Durmitor (Montenegro) - Vam fer una caminada de tot un dia, pel parc natural. Ens va fer un dia collonut i l`alcada (2200 m) evitava que la calor fos insuportable. Vam arribar fins a una cova gelada, que tot i ser ple estiu tenia encara bastant de gel a l`interior, amb una mena d`estalagmites de gel impressionants. Alla dins ens vam trobar uns catalans!!! Es curios... els unics catalans que ens hem trobat fora de les zones superturistiques han estat en unes coves a Eslovenia i en aquesta cova de Montenegro...
Sud de Serbia - De cami a Rumania vam creuar el sud de Serbia... crec que es la zona mes pobre i deixada que hem vist... pobles sense cap encant, la gent amb un caracter bastant "soso" i algunes carreteres en mal estat. De fet, l`unica nit que vam fer a Serbia va ser en un restaurant de carretera que llogava habitacions... tenim evidencies que nosaltres, quedant-nos a dormir alla, no vam fer l`us habitual que aquestes habitacions acostumen a tenir!
Rumania - Vam entrar a Rumania per Drobeta Turnu Severin, un poble on ja fa anys Yugoslavia i Rumania van construir una mega-presa aprofitant el riu que separa els dos paisos per a poder generar energia electrica... es impressionant! La Laia us explicara mes coses en detall de Rumania, pero si hi ha algunes coses en general a destacar son la calor que ens ha fet (hem arribat als 39 graus un parell de dies) i el LAMENTABLE estat de les carreteres: algunes les estan arreglant, d`altres estan a mig construir, i molt molt poques estan en un estat acceptable. A part, els conductors rumanesos son uns autentics suicides, amb adelantaments constants, independentment dels limits de velocitat i de les linies continues, corbes sense visibilitat, canvis de rasant... I aqui, un cop mes ens va tocar el rebre: ens van multar per exces de velocitat (anar a 65 per una carretera que creuava un poble on en teoria s`havia d`anar a 50, i en la qual els altres conductors ens adelantaven per tot arreu!). En fi... suposo que la matricula estrangera va facilitar que el radar es fixes mes en nosaltres...!
Bueno, us deixo amb la Laia.... que ja esta escalfant els canells per a escriure!
Fins aviat!
[Laia]eiiii!!! que ara em toca a mi!!! apugeu-vos les ulleres i aneu a buscar un coixi mentre m`arremango les manigues!! jejejeje (es broma... bueno una mica broma nomes. Intentare ser breu).
Com diu el Xavi, la penya "Dracula" ha marxat. Son la Maria, l`Helena i el Miguel. A qui vam recollir el diumenge passat de Bucarest i de qui ens acabem d`acomiadar. Nois, ha estat un plaer!!! i ara, despres d'aquest parentesi. Seguim la nostra ruta a duo. Ens aquests moments esta plovent a bots i barrals. Ja sera la segona vegada que ens plou a Rumania, i us prometo que cauen uns gotots que fan mal i tot. La veritat es que ja esta be que plogui perque feia massa calor!!! Ni a l`hombra podies respirar sense la sensacio de que els pulmons se`t cremaven.
Anem per ordre.
En general: Rumania es el pais del caos!!!! Com ja diu el Xavi les carreteres son una autentica aventura. Tant et pots trobar una carretera secundaria del tamany d`una pista d`aterratge com de com i volta una carretera que hauria de ser la principal que no esta asfaltada. Tambe pot ser que vagis per "autopista" tan tranquilament i de cop i volta et trobis un forat immens o passis una zona de bonys increibles. Si no vas amb compte et carregues les rodes!!!! Per les carreteres creues mil vegades les vies de tren, els vianants creuen quan volen, les imprudencies dels conductors ja us les ha explicat el Xavi, i no parlem dels carros. Increible!!! si no hem avansat mil carros de caballs esqueletics, no n`hem avansat cap!!!
Les senyalitzacions es un altre tema. La veritat es qeu a les carreteres estan prou be, per no dir molt be, pero a les ciutats ja es un altre tema! Crec qeu de mitja hem trigat prop de mitja horeta en aconseguir agafar la direccio correcta en qualsevol ciutat o poble al que hem parat. No parlem de Bucarest!!! De fet, haviem d`anar a buscar als nostres companys de viatge el dia que van arribar i ens va ser impossible trobar l`aeroport (senyalitzacions que no existeixen, que son petites, que senzillament son contradictores o que apareixen un cop ja hem passat la cruilla). Despres de prop d`1h i 1\2 d`intents fracassats vam decidir trucar-los. Van agafar un bus i amb mitja hora escassa finalment ens vam poder trobar.
Rumania es ciutat de mil contrastos, i barreja de tot. A vegades quan els sents parlar sembla que parlin catala, a vegades italia, frances... tenen alguna paraula d`origen germa... pero es molt i molt divertit (a part de necessari) preguntar-los una direccio a prendre. Et parlen talment com si els haguessis d`entendre tot i que saben que no en tens ni idea de Romanes! Aixo si, son molt i molt entregats i mai hem rebut un no per resposta! De fet, la paraula que mes hem sentit ha estat '"napoi" que vindria a ser "mitja volta i torna i enrera!!!".
La ruta: Tal i com us explicava doncs, podiem fer molt pocs quilometres al dia per l`estat de les carreteres. Pero la ruta ha estat prou maca i viscuda per nomes tenir una setmana!
Primer vam visitar Bucarest una mica. I la veritat es que es una ciutat que decepciona. Te molt i molt potencial, perque te carrers preciosos i unes cases que riu-te del modernisme. Pero esta en molt molt molt mal estat. Els carrers estan bruts i ple d`escombraries (de fet vam presenciar com una dona, sortia de casa seva amb la bossa d`escombraries que depositava tan tranquil.lament en el primer forat a terra que trobava... i creieu-me, de forats a terra n`hi ha molts!!). A Bucarest no hi ha il.luminacio. Nomes les 4 grans avingudes tenen fanals encesos per la nit, i nomes aquestes estan alfaltades, per tant, qualsevol desviacio que facis dels carrers centrals es una aventura. No hi ha massa vida i es una ciutat extremadament caotica! Te el seu encant, malgrat el que us hagi explicat ara, pero encara si li han de fer mooooooooolts arreglos perque acabi sent una capital com Deu mana! I es d`extranyar perque totes les ciutats que hem vist despres son encantadores i mes o menys tenen el centre restaurat. Mes o menys! perque aqui hi ha molta feina a fer! Sibiu mateix, i Sighisoara (on erem ahir) son dues ciutats que enamoren.
Hem fet practicament tota la volta a Rumania, per la part sud-est hi hauria Bucarest, Sinaia i Brasov a destacar. Sinaia ens va sorprendre, un petit poblet amb un castell (mes aviat palau) i una catedral ortodoxa precioses! (a nota de tall us direm, que les esglesies catoliques comparades amb les ortodoxes en aquest pais son molt i molt sosses!!! Totes les esglesies i catedrals ortodoxes que hem vist eren de quedar-t`hi sentat observant. Precioses! plenes de gravats i frescos, molt espaioses... mentre que les catoliques, francament eren ben poca cosa). Pero tornem a la ruta. Brasov, ultima ciutat abans de comensar la ruta dels monestirs, es una ciutat amb els afores molt lletjos pero amb un centre petit i acollidor. Aqui vam intentar buscar un alberg per dormir. Ens vam haver de ficar per un carrero bastant fosc que hi havia rera una gran portalada i vam haver de prengutar dos cops per assegurar-nos que efectivament en aquella porta de fusta destartalada del fons i havia un alberg. Ningu per atendre`ns i extremadament petit vam decidir marxar i buscar una altra cosa. Basicament perque ningu ens feia cas i els de la recepcio havia decidit tancar i marxar. Quan vam sortir un grupet d`autoctones a qui haviem preguntat per aquesta alberg encara estaven esperant, suposo que calculant el temps que trigariem en sortir amb les mans buides. I suposo que vam complir les seves expectatives perque van fer cara de "ja ho sabiem". Mil aventures! pero segueixo per no allagar-me.
Aquestes portalades que us explicava pero son caracteristiques de tots els pobles i ciutats de Rumania. Normalment son avingudes molt grans en les que les cases, precioses, tenen portalades enormes. I entrant per aquestes portes hi ha un tunel, de l`amplada de la casa, al final del qual hi ha un pati amb mes portes i vivendes. A vegades amb botitgues i restaurants.
Segueixo pero amb la ruta. Ens dirigim cap al nord, i alli fem per mil carreteres amb bonys i pedres, la ruta dels monestirs. Monestirs ortodoxes dels segles XV i XVI preciosos! Tots estan recoberts per fora i per dintre de frescos preciosos! Algunes amb milllor estat que altres et permeten veure l`art i la historia d`aquelles temps. En un d`ells vam trobar-nos una guia que ens va posar al dia de tot. De ritus, d'histories, de les misses i esglesies ortodoxes... son realment un misteri: no tenen bancs, no tenen altar, i el capitol esta sempre tancat i ningu, excepte el sacerdot i pot entrar. Els creients es senyen mil vegades, i quan entren a una esglesia fan tota la ruta davant de tots els sants i els besen, un per un. Quan surten, a totes les esglesies, a fora, hi ha una especie d'armari de ferro on hi encenen minim tres veles. Hem descobert que son veles que poden posar per demanar quelcom per algu. Sempre hi ha un armariet pels vius i un amariet pels morts.
Be, despres de la ruta dels monestirs, i ja acabo, vam creuar una zona bastant desolada. Tot eren planes enooooormes, de veritat que enoooooormes, amb camps de conreu brutals! Aqui vam fer bastanta carretera, fins que vam arribar a la part oest, on aqui si que hi ha un poble rera l`altre. Tots tenen uns afores lletjos i extensos (no hi ha massa muntanya) molt industrials de l`era comunista (i ho dic aixi perque son blocs grisos i lletjos un darrera l`altre), fins que despres d`un parell de voltes (gracies altra vegada a la fantastica senyalitzacio) et trobes el centre. Aquest si, precios. Doncs, despres d`uns quants kilometres fem Sighisoara, Cluj Napoca, Medias, Alba Iula i Sibiu. Totes ciutats amb molta historia i molt moviment! Irene! hem enganxat dos festivals ja!!! :-)
I aqui ens acomiadem, cami de Timisoara, ultima ciutat, abans de reempendre el cami de tornada, passant per Belgrad (Serbia), Zagreb (Croacia) i Ljbljana (Eslovenia).
Ara si, ens acomiadem, pero prometem anar actualitzant amb mes frecuencia!!!!
[zona postades]PD1 - Didac: et buscarem un Cd exclusivament per tu. La Musica Romanesa et sorprendra!!!!
PD2 - Joan i Nuria: ens ha agradat la vostra pregunta! Els preus .... depen molt. A les grans ciutats acostuma a ser mes car, pero tot en general es mes barato. El pais mes car que ens hem trobat es Eslovenia, i el mes tirat Bosnia, Serbia... La benzina si fa no fa eh? Evidentment es mes barata aqui pero tampoc per tirar coets! Acostuma a costar 0.90 el litre mes o menys! Que tal el viatge ??
PD3 - Albert i Mariona: No se si encara sou a l`India... si es aixi, disfruteu molt la resta de viatge. Us fa tanta calor com a nosaltres??? Una abracada i ens veiem al setembre!
PD4 - Sunsi: A veure si es veritat que ens veiem quan vinguis a Terrassa, i disfruteu del viatge a Turquia amb el Lluis!!!
PD5 - Helena, Maria i Miguel: Mooooooooooooooooltes gracies per la sorpresa+regal dels 30 anys!!! Us ho vau currar!
PD6 - Mariona: T`hem llegit!!! Com han anat les vacancetes?? Ens has d`explicar moltes coses!!!
PD7 - Ainhoa: quina ilu!!!!!! un peto enorme!!!! espero que no t`estiguis morint massa de calor a les Palmes!!! (ja veus que la temperatura aqui es monotema de la calda que fa!!!!) un peto enorme!!!
