12 d’agost 2007

Mostar, Medugorge, Trevinje i frontera Bosnia-Croacia

Benvolguts Fans!
Ja tornem a ser aqui!!!!

[Laia)
Us hem fet patir amb tanta espera eh? Pero tranquils! Ja som aqui!!! Ara des de Croacia. Deixeu-nos fidels, que us relatem les nostres aventures.

Dijous: Vam sortir de Sarajevo ben d'hora al mati per dirigir-nos cap a Mostar. Autopista de dos carrils i dos sentits amb S a punta pala i bonys i bonyets a dojo. Amb un sol criminal, primera parada Travnic. Ens hi prenem un cafe, perque tampoc hi ha massa cosa mes a fer.
Seguim, per arribar a Mostar. Ah amics! aqui si que s'han donat pressa a refer tot el poble. El mes turistic de tots els visitats fins al moment. El que mes val la pena, per mi, el riu. Impressionant, sinuos, verd esmeralda, aigua freda, olor a frescor. Per sobre el riu, el famos pont. Tot reconstruit i des d'on es tiren els famosos "Icaruses". Us ho explico: nomes comenćar a creuar el pont hi veiem tres tios en banyador marcant, pujats per sobre la barana i esperant qui sap que (Irene, si, els nois eren guapos i fornits :-)). Evidentment, amb cara de pocker consultaem la guia, i es veu que a Mostar no ets home fins que no et tires al riu des dels 20 metres que fa el pont d'alćada. Hi ha competicions a nivell de tot el pais i tot. Tela!
Ens perdem per Mostar, i mentre vaguejem pels carrers ens adonem que tots els Espanyols que no ens hem trobat enlloc mes del pais estan TOTS a Mostar. Increible! Evidentment, inclosos els militars! Cansats de tan caminar (ens pategem tooooota la ciutat, inclosa la NO turistica) i despres d'un bon sopar avui si, decidim fer-lo mes europeu, anem a dormir EN LLIT!!!

Divendres: ens aixequem d'hora (comenća a ser una tonica en nosaltres jejeje) i tirem cap al sud. Ens espera Medugorge, no es mes que un poble oblidat del mon fins que es veu que a sis jovenets, ara deu fer uns 26 anys, se'ls va apareixer la Verge Maria. No sabem que els va dir, pero el fet es que l'unic atractiu que te aquest poble es l'adoracio, i es un atrapa-fidels, creieu-me! Hi havia americans i tot que la unica rao per la que devien venir es per anar-hi a missa. Ara be, rosaris, de tots els colors i formes!
Decidim visitar una mica mes, i trobem unes mini cascades del Niagara en versio bosniana. Precioses! tot i que la sequera aqui esta fent de les seves. Hi arribem en bona hora. Fem un picnic despres d'un bon bany, i llavors es comenća a omplir de dominguerus, tots autoctons, o la gran majoria, per sort. La nostra visita per la tarda segueix, entrem en una casa de repos ottomana. Realment transmitia moooooolta calma. Les dones, evidentment per entrar-hi, cap i cames ben tapades. El dia segueix ple de visites fantastiques. Un mini poble, gairebe no senyalityat, tambe ens espera amb els braćos oberts a que ens perdem pels seus carrers milenaris i hi acabem prenent unes bones "Sarajevskas" (cervesa bosniana). Anem a dormir al super camping! Per cert, tema campings. La zona no en te massa de campings, i els que te fan pena. En un ni hi entrem perque es tracta d'un tros de terra amb una pica, ni una ombra amb tot el sol que pica per aquesta zona tan seca! Al d'avui decidim quedar-nos-hi perque costa 9€ i hem de cuidar el pressupost. Ara be, es tracta d'un tros de terra batuda amb dues dutxes d'aigua freda. Ara si que us fem envejeta eh?

Dissabte marxem. Ens dirigim a Trevinje, l'ultim poble de la frontera bosniana. Hi ha una tempesta que ens va perseguint durant tot el cami. A cada parada sembla que ens atrapa, a Trebinje, en una terrasseta encantadora, decidim deixar-la passar mentre dinem. Ja creuarem la frontera mes tard.
Pero aixo ja deixo que us ho relati el Xavi.

[Xavi)
Hooola! Per fi em toca parlar ;)
Creuar la frontera entre Bosnia i Croacia va ser bastant mes complicat del que esperavem. Apropar-se a la frontera Croata significa acostar-se al mar, i per tant, abandonar finalment el seguit de montanyes i valls que es Bosnia... Increible: totes les carreteres d'aquest pais passen entre montanyes!!!
Torno al tema: a mesura que ens acostavem a la frontera, vam veure que recentment hi havia hagut un incendi que havia calcinat la ultima franja de montanya abans de veure el mar i que de fet fa de frontera entre Bosnia (on el paisatge es totalment sec) amb Croacia (on el verd predomina). Fins i tot vam parar a fer un parell de fotos, a escassos quilometres de la frontera.
Doncs be, un cop arribem a la frontera, passem el primer pas sense problemes (ensenyem passaport als bosnis i ja esta) i fem els 500m que separen aquests dels polis Croates. Aquests, ens diuen que no podem seguir, i ens fan recular. Demanem explicacions, i tot i que les respostes son en angles, no ens entenem massa.... nomes entenem que es degut al "Fire"!!! Una mica sorpresos, perque el foc sembla ja totalment extingit, reculem a la frontera bosnia. Alla trobem altra gent a qui ha passat el mateix, i ens expliquen que hi ha una manifestacio de Croats a la frontera, perque donen la culpa de l'incendi als seus veins bosnis.... ja veieu que l'odi i les ferides no estan del tot curades!
Fem un segon intent de creuar la frontera i tornem als polis croates, pero llavors ja veiem tots els croats davant nostre, amb banderes del pais i cantant consignes que no entenem. Els polis ens recomanen recular per evitar problemes.... aixi ho fem. Parem, es crea una cua important de cotxes, i el venedor de la mini-botiga del costat de la frontera es forra venent aigues, i altres comestibles. Al cap d'una hora, ens donen permis per creuar la frontera i per fi, arribem a Croacia!

Un cop a Croacia, tenim com a desti Dubrovnik, pero com que es cap de setmana i aixo esta a petar, decidim acampar en un poblet proper, per evitar les masses.... Anem al super (Merkator) a comprar el sopar, i sopem a la platjeta!

I ja, avui al mati (diumenge) ens banyem a la platja abans que arribi tota la multitud i agafem el bus cap a Dubrovnik, aixi evitem maldecaps innecessaris amb el cotxe ;) I aqui estem... pero aixo ja us ho explicarem mes endavant, quan ho haguem pait!

[Zona postdates)
PD1 - Borja: gracies pel teu suport incondicional... tinc mes fotos fent un parell de regats al xaval, pero tampoc el volia deixar en ridicul en el blog!
PD2 - Nuria i Joan: ens alegra saber que la vida a Begur segueix placida. Un peto aviona, si ens arribes a "veure". El truco per sobreviure a incompetencies com les que ens expliques Nuria, es el que estem intentant aprendre aqui: menjar a poc a poc, saber gaudir de lo bo, de la calma, saber mirar, saber perdre's...˝disfrutar˝ en diuen no? :-) mil petons!
PD3 - Helena: Tranqui, que de fet estem corrent per arribar a Rumania a temps! A veure si ens posem d'acord. Necessitem informacio (a part de les fotos de Pardines, eh?). Ara t'enviarem un mail, que es mes ˝privat˝ ;-) ja ens enteneu oi?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt be. Ens alegrem que tot continui be i us agradi tant Bosnia. Em sembla que Dubroknic es encara mes maca que les ciutats Bosnies que heu visitat fins ara. Pero em temo que estarà molt plena de turistes. Quina enveja aquest viatje.
Aqui a Begur continuem igual, hi han mes turistes, mes que mai i fa una mica de xafugo algun dia. Avui hem anat a dinar a casa d'un malalt, que he operat tres vegades del fetge i que de moment està curat. Ens ha regalat una pintura molt maca i una carta de 3 pagines que a la Nuria l'hi ha emocionat tant que s'ha posat a plorar.
També a vingut l'Aranu a Begur i hem anat a muntar a cavall amb la Nuria. Ens ho hem passat molt be.
De la Mar sense noticies, suposo que no te cobertura.
L'avia Marcel·la està a Platja d'Aro amb en Jacint.
Una pregunta en Xavi es va tirar del pont?

Anònim ha dit...

Hola nois; estem contents de que les coses usvagin bé.La Laura i familia encara son a Las Planas, el Jordi es a Llafranc i nosaltres guardan la casa Matadepera.
Molts petons .

Anònim ha dit...

mmm...volem fotos dels nois guapos i fornits! jajaja
Ah, que m'he equivocat i us he deixat un escrit d'aquests dos dies més cap a baix...
Si els campings són tant ronyosos, no us sortiria més a compte acampar en qualsevol pradera? dic jo...srgur que si l'escolliu hi podeu trobar herbetes i arbres...hombre!

Anònim ha dit...

Roger Anna i Josep... Ieppp hola!! Sabeu que aquest estiu no me comprat cap llibre!! Tinc la millor lectura per cada tarda, el vostre bloc!! quines aventures tu!!
Bé!, nosaltres ja em tornat d’escòcia, només us diré que el dimarts abans de sortir per segona vegada cap escòcia i apunt de facturar per segona vegada, ens varem donar conte que ens havíem deixat el cotxet del Roger a casa!!! Barcelona - Terrassa - Barcelona en temps record i sense multes!!! varem poder marxa i la resta doncs .... ja us explicaré!! però ja us en podeu fer anar fent a l’idea! Només comentar-vos que en Roger ja camina!! va començar el dissabte a la tarda, ara ja no hi ha qui el pari!!!
Seguiu gaudint força!! I jo nerviós per continuar el meu llibre d’estiu!!

Josep