Bosnia, un altre mon...

Hola a tots!

[Xavi]
Bones! Us escrivim des d'un camping a Bosnia, pais on vam entrar ahir al mati.La veritat es que si Eslovenia i Croacia (la part que n'hem vist) es poden considerar 100% europeus, la entrada a Bosnia va ser una mica un xoc.
Primer, una horeta de cua a la frontera per ensenyar els passaports i documentacio del cotxe... i mentre feiem cua, vam poder veure alla mateix els efectes de la guerra de fa 15 anys: edificis sencers abandonats (un hotel enorme, al costat de la frontera, tot abandonat), edificis mig derrumbats, i d'altres amb evidents forats de bala i altres a les parets... molt impactant, la veritat!Vam continuar per la 'autopista' principal de Bosnia (que consisteix en una carretera amb un carril d'anar i un de tornar, sense separacio), passant per poblets que em van recordar les carreteres del Marroc i els seus pobles a mig construir, amb la gent venent coses a peu de carretera.
Despres d'un llarg trajecte (limitats a 60km/h), vam arribar a Jajce, un bonic poblet on coexisteixen construccions noves amb edificis reconstruits i edificis abandonats i mig derrumbats des de la guerra. Tot i ser un poblet mig abandonat entre les muntanyes, resulta que aqui es va fundar l'estat de Yugoslavia, que despres va acabar com va acabar.... i tambe ha estat residencia de reis quan Bosnia pertanyia a l'imperi austro-hungar.
La veritat es que la sensacio es que estem realment en un pais i societat molt diferent. Que evoluciona, pero lentament...

[Laia]
La diferencia espanta. Cal dir-ho. Creuar la frontera va ser un xoc en tots els sentits, tal i com us explicava el Xavi. La primera aventura, creuar la frontera. Despres de gairebe una hora de cua, un policia molt alt i molt quadrat (val a dir que els bosnis i bosnies son extremadament alts) en diu molt serio: autopapieri! Em va recordar les pelis nazis us ho juro! Pero passada la primera impressio, despres de fer carretera, despres d'establir el contacte, de veure'ls, de parlar amb ells, la veritat es que son molt simpatics. De posat serio (despres del que han passat s'ha d'entedre) pero molt amables. Amb ganes de retornar a la normalitat.
Segons les guies Jajce va ser la capital del turisme abans de la guerra. Ara es una ciutat que intenta posar-se en marxa, que intenta tornar on era. Quan vam arribar a Jajce ens vam trobar un carrer en la que despres vam saber que era la zona de "marxa". El carrer era ple de bars, de terrasses amb musica a tope, pero buits. Totalment buits, i el cambrer o cambrera de torn assegut a la terrassa esperant.
S'enten que volen tornar on eren, pero les coses van a poc a poc. cal suposo que la gent es relaxi, que les coses poc a poc vagin tornant a lloc. Suposo que com a nosaltres, als que no hem viscut una guerra ens marca veure com un bonic poblet tranquil i alegre com devia ser Jajce pot acabar com ara esta. Algunes zones desertiques, els forats a les parets que impacten, monuments destruits, cases ensorrades. Val la pena veure-ho, val la pena presenciar com imaginant el que deuen haver passat, la gent torna a sortir al carrer, torna a confiar, torna a viure. Irene, tens rao, no cal pensar que tothom et vol entrar dins del cotxe. Ens hem d'esforčar per treure'ns aquestes idees del cap i aprendre a confiar en tothom. O sigui que hem decidit quedar-nos-hi una dia mes.
Avui no hem agafat el cotxe, hem vorejat el llac i el riu (mai a la vida havia vist una aigua tan transparent) i hem arribat a peu a Jajce, l'hem vist de dia. Ple de vida, respirant energia, i ens hem pres la tarda de rrelax, que ja tocava :-)
Tenim ganes de veure mes coses, de seguir aprenent! Aqui es un caos, escriuren amb abecedari romanic pero tambe en cirilic, i si els noms de per si ja son complicats, imagineu-vos amb un abacedari que no coneixem! Tot i aixi preneu nota:
Hvala jepa - "gracies maca"
Hvala - gracies
Jepa - noiaj
Jaja - ou (Jajce ve de que el castell esta sobre un muntanya amb forma d'ou)
Voda - aigua
Lo que es molt xungo es l'hola i l'adeu, us prometo que no en treiem l'entrellat sembla que alguns et diuen algo com "buenprovecho", que evidentment no deu ser tal, pero imagineu-vos les nostres cares de flipats quan la primera vegada que ho vam sentir va ser d'un cambrer que ens venia de cara nomes seure a la taula!
Diuen molt ciao per adeu, altre alo per hola. Suposo que aixo demostra la varietat cultural d'aquest poble.Ara be, molt curios, no parlen angles pero molts parlen aleman!
Mes curiositats?
- Que sapigueu que a Pizan (Croacia) al punt d'informacio ens va atendre un corredor del Giro i del Tour (calite eh?)
- i que la casa a la que vam dormir a Pićan (Croacia) va ser la primera biblioteca del pais (nivell o no?)
jejejebe, ja us deixo, que avui no tinc el Xavi al costat i es nota perque m'he allargat una mica oi?
peto enorme, ara intentarem posar fotos. Si les veieu es que hem pogut, sino... un altre dia sera :-((

[zona postdates]
PD1 - Soto Porta!!! quina il.lusio fa que em segueixis! Envia'm una postal de Moia!
PD2 - Aritz, Jacint!!! Un dia us farem classes de campingerus! Poca guasa que es dur eh? Sobretot el terra!!!
PD3 - Antoni i Margarita: Esta be que us aneu familiaritzant amb les noves tecnologies... ens vole sentir la veu? Es que estem afonics!!!

Fins aviat!!!