Molt bones a tots!
Malauradament tot s'acaba i aquest viatge ha arribat al seu final. Us saludem ja des de Matadepera, on hem fet la segona de les etapes en territori català prèvies a l'arribada a casa (la primera va ser a Begur). Així doncs hem parat a saludar les families abans de passar per Barcelona. Han estat uns últims dies de descans i d'aterratge, on hem aprofitat per fer neteja intensiva (roba, cotxe, fotos), banyar-nos a la platja i la piscina, veure alguns amics i fins i tot assistir a un concert d'Antònia Font ahir a la nit a Sabadell!
I ara que el viatge ja s'ha acabat, us en fem un breu resum en forma de xifres:
- Han estat 6 setmanes senceres de viatge, si comptem les visites a Begur i Matadepera.
- Hem fet en total 9500 KM! Aprofitem per fer un petit homenatge al cotxe, que s'ha comportat esplèndidament, tot i l'estat lamentable d'algunes carreteres que hem trobat.
- Hem passat (i fet nit) per 9 països diferents. Per ordre d'aparició: França, Italia, Eslovenia, Croàcia, Bosnia, Herzegovina, Montenegro, Serbia i Rumania
- No hem fet mai més de dues nits al mateix lloc, i hem 'tastat' tot tipus d'allotjaments: campings espectaculars, campings cutres, campings que no arribaven ni a ser cutres, campings pijos, pensions de carretera, hostals, apartaments, hotelillos, hotelets i fins i tot algun hotel pijillo!
- Vam arribar amb més de 900 fotos! De moment, després de la primera neteja (que no censura) ens hem quedat amb unes 600. Intentarem fer-ne una selecció d'unes 150-200 per qui les vulgui veure i no aburrir-se massa!
- I com no, hem recopilat un total de 3 multes: una de rigurosa, una altra potser més merescuda i fins i tot una que encara està per pagar! Això si, sempre amb aquella sensació que el fet d'anar amb matrícula estrangera ha contribuït força a la sanció.
- ....
La resta de detalls, ja us ho hem començat a explicar en persona a aquells qui ja hem pogut veure, i a la resta no patiu que ja us en farem cinc cèntims quan ens veiem. Això si, sense que us adormiu!
I no ens podem acomiadar sense donar-vos MOLTES GRÀCIES a tots els qui heu seguit aquest blog i especialment a aquells qui heu anat deixant els vostres comentaris: ens hem sentit realment acompanyats durant el viatge!
Un petó per tots!
Laia i Xavi.
09 de setembre 2007
03 de setembre 2007
La ruta de les capitals balcaniques
Hola a tots!
[Xavi]
Ljubliana i camping (Eslovenia)
Us saludem des de Ljubljana, capital d'Eslovenia i tercera de les capitals balcaniques que hem visitat els darrers dies. Ljubliana es una capital pero amb aparenća de poblet, amb un centre molt arreglat, tranquil i amb un riu que la divideix en dos (el riu Sava). Esta ple de ponts que creuen el riu, alguns de fusta, altres de pedra i alguns decorats amb tot de flors...! En fi, que no te res a veure amb d'altres grans ciutats on hem estat. Es veuen molts estudiants pel carrer, i a les mil terrasses de bars i restaurants que hi ha pels carrers.
A Ljubliana hi hem arribat des de Brezice, on vam fer parada despres de creuar l'aduana Croacia-Eslovenia (NO US PERDEU aquesta part, que us explicara la Laia). A Brezice vam passar un dia de merescut relax en un camping-parc_aquatic-balneari... tot una troballa! Vam passar-nos el mati a les mes de 10 piscines diferents del camping, totes d'aigua calenta ja que provenen d'una font d'aigua termal. Brutal! Tobogans de tot tipus, piscines d'ones, recorreguts amb inflables... digne del millor dels parcs aquatics!
Belgrad (Serbia)
De Belgrad ja us en vam dir alguna cosa a l'ultim escrit, pero afegirem que el dia 29, el dia del meu aniversari (per cert, MOLTES GRACIES a tots per les felicitacions!) ens vam 'patejar' literalment Belgrad amunt i avall: vam comencar pujant a la ciutadella, des d'on hi ha una magnifica vista del Danubi i tambe de la part antiga de la ciutat. Despres de recorrer el centre, vam anar a visitar l'esglesia ortodoxa mes gran del mon, que per cert esta en construccio des de fa mes de 70 anys... realment es impressionant, tot i que no tant gran (ni de lluny) com l'esglesia del Vatica.
Ah! I com no, la multa del dia! En aquestes ciutats, tot l'aparcament del centre es pagant, i amb limitacio de temps, aixi que has de moure el cotxe despres de una, dues o tres hores d'haver aparcat, en funcio de la proximitat al centre. Doncs be, despres de moure el cotxe per primera vegada, i quan encara estavem buscant allotjament, vam decidir no pagar perque, entre d'altres coses, cap dels cotxes del voltant tenia ticket. Evidentment, ens va tocar el rebre, i quan vam tornar, teniem una multa encara calenta al parabrises. Vam correr a parlar amb el 'parkingero' que encara estava per alla, i despres de plorar-li un rato, ens va dir que podiem anar a la central del 'Parking Servis' perque ell no la podia cancelar. Tambe ens va dir que els cotxes que no tenen tiket (i tampoc tenien multa!) es perque paguen via SMS. Carai! Per alguens coses estan realment avanćats!
Vam decidir anar a la central del Parking Servis i un senyor molt amable va entendre els nostres arguments (enlloc diu com o on s'ha de pagar, certament) ens va dir que ell ho cancelaria, pero que no podia, que haviem de trucar l'endema a un telefon (de la seva jefa, suposadament) que ens ho podria cancelar, pero ella no parla angles!!! En fi, que al dia seguent vam demanar a l'hotel si hi podien trucar, i de mentres vam anar a fer les maletes. Al baixar, ens van dir que ja hi havien trucat i que no hi havia remei. Cal pagar la multa! (Crec realment que no hi van arribar a trucar, per estalviar-se problemes). Finalment, com a ultima opcio, vam enviar un email a la direccio que apareix a la multa (que per cert, es la unica cosa de la multa que no esta en cirilic) demanant clemencia, pero a hores d'ara no en tenim resposta.
Conclusio: que despres de tant d'esforć vam decidir que donavem la multa per pagada, i a veure que passa...
Novi Sad i Parc natural Fruska Gora (Serbia)
Novi Sad es un poblet al nord de Belgrad, on vam anar a fer nit. Va comencar a agafar renom ja fa uns anys, gracies a un festival de musica anomenat 'EXIT' que s'hi organitza cada juliol. Aquesta ciutat tambe te una fortalesa des de la qual es veu la ciutat. Una curiositat: els alemanys van construir una torre amb un rellotge a dalt de la fortalesa, i durant un temps van fer pagar a cada una de les cases des de les quals es pogues veure el rellotge... o sigui: totes! Diga'ls tontos a aquests alemanys! Des de Novi Sad vam visitar un parell de monestirs que estan al parc natural de Fruska Gora, un parc sense massa muntanyes on practicament tota la superficie son vinyes... es una terra de vins! Eren monestirs habitats per monges i sense gens de turisme. No son comparables als que vam veure a Moldavia (Rumania), pero tenien el seu encant.
M'he saltat la part de Zagreb i l'aduana Croacia-Slovenia, que la Laia te mooooooooooltes ganes d'explicar-vos.
Apa, salut i fins aviat!
[Laia]
Un dia a Zagreb i una eternitat a la Frontera.
Be, el Xavi m'ha deixat un "hueco"!!! de fet, pero es el mes divertit, i el mes increible tambe! No us ho creureu, de debo... pero be, a aquesta part ja hi arribarem.
Aixi com Eslovenia es el pais que mes ens ha sorpres i mes ens ha agradat (l'esforć que han fet per posar-se al dia comparat amb els altres paisos es titanic! i en algunes coses, ho sento, pero estan mes avanćats que nosaltres!!! a mes, tothom te un somriure i un moment per ajudar-te! les ciutats i el pais es net i arreglat, el cuiden i s'hi esforcen...es nota)... al que deia ...doncs que si Eslovenia es el millor pais... la millor ciutat de tooootes les que hem visitat (i suposo que doneu fe que n'hem visitat unes quantes) es Zagreb! Definitivament, i potser salvant el casc antic de Sarajevo, aquesta es la ciutat. Ens va sorprendre enorme i molt gratament. Es una barreja de tot, pero sobretot resalta la netedat i l'ordre. La tenen molt cuidada i semblaria que la tenen mimada comparat amb la resta del Pais. Croacia no esta tan malament, si ho comparem amb Bosnia, Serbia o Rumania, pero hi ha algunes zones bastant demacrades i sobreexplotades! Zagreb en canvi es perfecte.
La part alta es la mes antiga. Te una gran zona peatonal preciosa, plena de terrassetes i casetes d'un pis de diferents colors i amb flors. Les puntxes de les dues torres bessones de la Catedral (catolica) despunten des de qualsevol angle del que s'observin les vistes de la ciutat. Te carrers majestuosos i una porta d'entrada un tant curiosa. Hi tenen una imatge de la verge MAria que es veu que no es va cremar en un gran incendi que va destrossar la ciutat, i des de llavors, en aquesta petita entrada hi tenen muntada una mini capella preciosa!
La part baixa de la ciutat es mes majestuosa, amb grans avingudes i edificis presidencials. Mil parcs i mil museus! Increible!!!!
Aixi doncs, vam fer visita per Zagreb, ens hi vam perdre i vam donar-li mil voltes disfrutant-la.
Cap a les 18h vam decidir que ja era hora de marxar, creuar la frontera i entrar a l'ultim pais de la ruta: Eslovenia altra vegada.
Aixi doncs, anem a buscar el cotxe. Com que hem canviat massa euros, per sort (i ja veureu perque) decidim comprar i gastar els KNs que ens queden. Trobem l'autopista de sortida rapidament, i ens en serntim orgullosos (massa dora) de lo be que esta anant l'operacio sortida. A 10km de la ciutat... taxan! parats!!! Hi ha carabana. Durant 30 minuts no ens movem i la cosa comenća a preocupar-nos (que ingenus!!!!). Vam estar aixi ni mes ni menys que 9 hores! i la zona recorreguda... agafeu-vos fort a la cadira... 10km!!! Increible o no increible???!! Durant les 9 hores vam estar totalment parats, de cop i volta arrancavem per avanćar dues posicions i tornavem a parar el cotxe. La gent feia bastant catxondeo, tothom fora dels cotxes i fent us dels queviures i recursos que cadascu tingues. Primer a dures penes vam anar avanćant fins al peatge de l'autopista de Croacia, que ens pesavem que era problema. Les consequents pitades de rigor, pero despres veiem que s'ha de pagar el peatge, pero que mes enlla segueix l'eterna cua!!! Arribem a la frontera de Croacia, i taxant.... la cua segueix! Fins que desesperats morts de cansament i avorriment... arribem a la frontera d'Eslovenia! era aqui el problema!!!!! A cada cotxe que passava, i deuriem enganxar l'operacio "entrada al pais" o algo aixi, el senyor de la frontera, agafava els passaports, picava algo a l'ordinador i amb una santa parsimonia ens donava pas al pais... clar, multipliqueu aixo pels milers de cotxes que hi havia: cua assegurada fins a Zagreb!!!
Estavem una mica acollonits, perque, no se si el Xavi ho ha explicat perque ho estem fent en paralel, a Belgrad, per variar, ens van posar una multa (jo crec que als paisos Balcans els agraden els cotxes vermells amb matricula estrangera, per aixo s'hi fixen mes). Vam decidir no pagarla perque la vam trobar excesiva i honestament, n'estem fins al nassos de pringar per guiris! O sigui que ens vam muntar la paranoia de que estaven controlant cotxe per cotxer per buscar-nos!! Evidentment i per sort! no va ser aixi.
Total, que a les 3 del mati erem al camping muntant la tenda.... increible o no???
Per cert, sabeu que a cada pais on hem passat hem pringat?!?!?
A Bosnia, la multa-timo de 20 euros
A Montenegro, la timada de la benzinera
A Serbia, la multa impagada (ssssh es secret) d'aparcament
A Rumania, la multa per exces de velocitat (tothom a 100km/h amb limit de 50, i nosaltres multazo per anar a 65!!!)
A Croacia (aixo no us hem explicat) el de l'ultim peatge i l'eterna cua, es queda l'euro que li donem esperant el canvi de 0,60 que es el que val, i el tio se'l queda dient que ens perdona la vida perque no s'accepten monedes!!! Perdoneu l'expressio, pero TE COLLONS LA COSA!!!
A Eslovenia... be, que mes dir de l'espectacular entrada al pais?!?!?!
Dema, que ens toca tornar a creuar-la ens despertarem ben dora i els pillarem per sorpresa!!!!
Mil petons a tots!!! i fins al proper episodi, ara, cada vegada, mes a prop de casa!
[Xavi]
Ljubliana i camping (Eslovenia)
Us saludem des de Ljubljana, capital d'Eslovenia i tercera de les capitals balcaniques que hem visitat els darrers dies. Ljubliana es una capital pero amb aparenća de poblet, amb un centre molt arreglat, tranquil i amb un riu que la divideix en dos (el riu Sava). Esta ple de ponts que creuen el riu, alguns de fusta, altres de pedra i alguns decorats amb tot de flors...! En fi, que no te res a veure amb d'altres grans ciutats on hem estat. Es veuen molts estudiants pel carrer, i a les mil terrasses de bars i restaurants que hi ha pels carrers.
A Ljubliana hi hem arribat des de Brezice, on vam fer parada despres de creuar l'aduana Croacia-Eslovenia (NO US PERDEU aquesta part, que us explicara la Laia). A Brezice vam passar un dia de merescut relax en un camping-parc_aquatic-balneari... tot una troballa! Vam passar-nos el mati a les mes de 10 piscines diferents del camping, totes d'aigua calenta ja que provenen d'una font d'aigua termal. Brutal! Tobogans de tot tipus, piscines d'ones, recorreguts amb inflables... digne del millor dels parcs aquatics!
Belgrad (Serbia)
De Belgrad ja us en vam dir alguna cosa a l'ultim escrit, pero afegirem que el dia 29, el dia del meu aniversari (per cert, MOLTES GRACIES a tots per les felicitacions!) ens vam 'patejar' literalment Belgrad amunt i avall: vam comencar pujant a la ciutadella, des d'on hi ha una magnifica vista del Danubi i tambe de la part antiga de la ciutat. Despres de recorrer el centre, vam anar a visitar l'esglesia ortodoxa mes gran del mon, que per cert esta en construccio des de fa mes de 70 anys... realment es impressionant, tot i que no tant gran (ni de lluny) com l'esglesia del Vatica.
Ah! I com no, la multa del dia! En aquestes ciutats, tot l'aparcament del centre es pagant, i amb limitacio de temps, aixi que has de moure el cotxe despres de una, dues o tres hores d'haver aparcat, en funcio de la proximitat al centre. Doncs be, despres de moure el cotxe per primera vegada, i quan encara estavem buscant allotjament, vam decidir no pagar perque, entre d'altres coses, cap dels cotxes del voltant tenia ticket. Evidentment, ens va tocar el rebre, i quan vam tornar, teniem una multa encara calenta al parabrises. Vam correr a parlar amb el 'parkingero' que encara estava per alla, i despres de plorar-li un rato, ens va dir que podiem anar a la central del 'Parking Servis' perque ell no la podia cancelar. Tambe ens va dir que els cotxes que no tenen tiket (i tampoc tenien multa!) es perque paguen via SMS. Carai! Per alguens coses estan realment avanćats!
Vam decidir anar a la central del Parking Servis i un senyor molt amable va entendre els nostres arguments (enlloc diu com o on s'ha de pagar, certament) ens va dir que ell ho cancelaria, pero que no podia, que haviem de trucar l'endema a un telefon (de la seva jefa, suposadament) que ens ho podria cancelar, pero ella no parla angles!!! En fi, que al dia seguent vam demanar a l'hotel si hi podien trucar, i de mentres vam anar a fer les maletes. Al baixar, ens van dir que ja hi havien trucat i que no hi havia remei. Cal pagar la multa! (Crec realment que no hi van arribar a trucar, per estalviar-se problemes). Finalment, com a ultima opcio, vam enviar un email a la direccio que apareix a la multa (que per cert, es la unica cosa de la multa que no esta en cirilic) demanant clemencia, pero a hores d'ara no en tenim resposta.
Conclusio: que despres de tant d'esforć vam decidir que donavem la multa per pagada, i a veure que passa...
Novi Sad i Parc natural Fruska Gora (Serbia)
Novi Sad es un poblet al nord de Belgrad, on vam anar a fer nit. Va comencar a agafar renom ja fa uns anys, gracies a un festival de musica anomenat 'EXIT' que s'hi organitza cada juliol. Aquesta ciutat tambe te una fortalesa des de la qual es veu la ciutat. Una curiositat: els alemanys van construir una torre amb un rellotge a dalt de la fortalesa, i durant un temps van fer pagar a cada una de les cases des de les quals es pogues veure el rellotge... o sigui: totes! Diga'ls tontos a aquests alemanys! Des de Novi Sad vam visitar un parell de monestirs que estan al parc natural de Fruska Gora, un parc sense massa muntanyes on practicament tota la superficie son vinyes... es una terra de vins! Eren monestirs habitats per monges i sense gens de turisme. No son comparables als que vam veure a Moldavia (Rumania), pero tenien el seu encant.
M'he saltat la part de Zagreb i l'aduana Croacia-Slovenia, que la Laia te mooooooooooltes ganes d'explicar-vos.
Apa, salut i fins aviat!
[Laia]
Un dia a Zagreb i una eternitat a la Frontera.
Be, el Xavi m'ha deixat un "hueco"!!! de fet, pero es el mes divertit, i el mes increible tambe! No us ho creureu, de debo... pero be, a aquesta part ja hi arribarem.
Aixi com Eslovenia es el pais que mes ens ha sorpres i mes ens ha agradat (l'esforć que han fet per posar-se al dia comparat amb els altres paisos es titanic! i en algunes coses, ho sento, pero estan mes avanćats que nosaltres!!! a mes, tothom te un somriure i un moment per ajudar-te! les ciutats i el pais es net i arreglat, el cuiden i s'hi esforcen...es nota)... al que deia ...doncs que si Eslovenia es el millor pais... la millor ciutat de tooootes les que hem visitat (i suposo que doneu fe que n'hem visitat unes quantes) es Zagreb! Definitivament, i potser salvant el casc antic de Sarajevo, aquesta es la ciutat. Ens va sorprendre enorme i molt gratament. Es una barreja de tot, pero sobretot resalta la netedat i l'ordre. La tenen molt cuidada i semblaria que la tenen mimada comparat amb la resta del Pais. Croacia no esta tan malament, si ho comparem amb Bosnia, Serbia o Rumania, pero hi ha algunes zones bastant demacrades i sobreexplotades! Zagreb en canvi es perfecte.
La part alta es la mes antiga. Te una gran zona peatonal preciosa, plena de terrassetes i casetes d'un pis de diferents colors i amb flors. Les puntxes de les dues torres bessones de la Catedral (catolica) despunten des de qualsevol angle del que s'observin les vistes de la ciutat. Te carrers majestuosos i una porta d'entrada un tant curiosa. Hi tenen una imatge de la verge MAria que es veu que no es va cremar en un gran incendi que va destrossar la ciutat, i des de llavors, en aquesta petita entrada hi tenen muntada una mini capella preciosa!
La part baixa de la ciutat es mes majestuosa, amb grans avingudes i edificis presidencials. Mil parcs i mil museus! Increible!!!!
Aixi doncs, vam fer visita per Zagreb, ens hi vam perdre i vam donar-li mil voltes disfrutant-la.
Cap a les 18h vam decidir que ja era hora de marxar, creuar la frontera i entrar a l'ultim pais de la ruta: Eslovenia altra vegada.
Aixi doncs, anem a buscar el cotxe. Com que hem canviat massa euros, per sort (i ja veureu perque) decidim comprar i gastar els KNs que ens queden. Trobem l'autopista de sortida rapidament, i ens en serntim orgullosos (massa dora) de lo be que esta anant l'operacio sortida. A 10km de la ciutat... taxan! parats!!! Hi ha carabana. Durant 30 minuts no ens movem i la cosa comenća a preocupar-nos (que ingenus!!!!). Vam estar aixi ni mes ni menys que 9 hores! i la zona recorreguda... agafeu-vos fort a la cadira... 10km!!! Increible o no increible???!! Durant les 9 hores vam estar totalment parats, de cop i volta arrancavem per avanćar dues posicions i tornavem a parar el cotxe. La gent feia bastant catxondeo, tothom fora dels cotxes i fent us dels queviures i recursos que cadascu tingues. Primer a dures penes vam anar avanćant fins al peatge de l'autopista de Croacia, que ens pesavem que era problema. Les consequents pitades de rigor, pero despres veiem que s'ha de pagar el peatge, pero que mes enlla segueix l'eterna cua!!! Arribem a la frontera de Croacia, i taxant.... la cua segueix! Fins que desesperats morts de cansament i avorriment... arribem a la frontera d'Eslovenia! era aqui el problema!!!!! A cada cotxe que passava, i deuriem enganxar l'operacio "entrada al pais" o algo aixi, el senyor de la frontera, agafava els passaports, picava algo a l'ordinador i amb una santa parsimonia ens donava pas al pais... clar, multipliqueu aixo pels milers de cotxes que hi havia: cua assegurada fins a Zagreb!!!
Estavem una mica acollonits, perque, no se si el Xavi ho ha explicat perque ho estem fent en paralel, a Belgrad, per variar, ens van posar una multa (jo crec que als paisos Balcans els agraden els cotxes vermells amb matricula estrangera, per aixo s'hi fixen mes). Vam decidir no pagarla perque la vam trobar excesiva i honestament, n'estem fins al nassos de pringar per guiris! O sigui que ens vam muntar la paranoia de que estaven controlant cotxe per cotxer per buscar-nos!! Evidentment i per sort! no va ser aixi.
Total, que a les 3 del mati erem al camping muntant la tenda.... increible o no???
Per cert, sabeu que a cada pais on hem passat hem pringat?!?!?
A Bosnia, la multa-timo de 20 euros
A Montenegro, la timada de la benzinera
A Serbia, la multa impagada (ssssh es secret) d'aparcament
A Rumania, la multa per exces de velocitat (tothom a 100km/h amb limit de 50, i nosaltres multazo per anar a 65!!!)
A Croacia (aixo no us hem explicat) el de l'ultim peatge i l'eterna cua, es queda l'euro que li donem esperant el canvi de 0,60 que es el que val, i el tio se'l queda dient que ens perdona la vida perque no s'accepten monedes!!! Perdoneu l'expressio, pero TE COLLONS LA COSA!!!
A Eslovenia... be, que mes dir de l'espectacular entrada al pais?!?!?!
Dema, que ens toca tornar a creuar-la ens despertarem ben dora i els pillarem per sorpresa!!!!
Mil petons a tots!!! i fins al proper episodi, ara, cada vegada, mes a prop de casa!
29 d’agost 2007
Belgrad i recull de fotos
Hola des de Belgrad!!!
Ja hem abandonat Rumania, per tornar a Serbia, aquesta vegada a la part nord, que realment ens ha sorpres, comparant amb els poblets que haviem vist al sud. Belgrad es molt gran, molt activa i alhora caotica i amb aparenca de capital europea.
Abans d`arribar aqui, i abans de sortir de Rumania, vam visitar Timisoara, ciutat que ens venia de cami i que realment ens va agradar molt! Penya Dracula: haureu de tornar a Rumania per veure aquesta ciutat! Realment es molt diferent a la resta...
I ara, a peticio popular, us oferim un recull de fotos i ens deixem estar de rotllos, com algu ha demanat en els comentaris... ;)
L`esmorzar mes llarg del mon
Fent ruta per Rumania, vam parar a dormir en uns bungalows, al costat d`un llac. Aqui vam esmorzar en una mena de vaixell restaurant on van tardar ni mes ni menys que 40 minuts a portar-nos tres panets, mantega i mermelada.... tot un repte per la nostra paciencia.
La ruta dels monestirs
A la part nord de Rumania, hi ha un conjunt de monestirs decorats per fora i per dins amb frescos del segles XV a XVII, que encara ara es conserven. Preciosos!
Carretera i manta
Aquesta imatge no es excepcional... aixo es una mostra grafica del que us explicavem anteriorment al blog. El que no veieu a la foto, al darrera els cotxes de l`esquerra, es un sot enorme que s`havia fet el terra i que provocava el tall en un sentit de la carretera. Aquest dia vam fer uns 100 km que estaven TOTS en obres... tota una odissea!
Despedida del grup a Sibiu
Aquest va ser l`ultim esmorzar. L`avio els esperava a ells i la pluja a nosaltres! Pels que no els coneixeu, us presentem (d`esquerra a dreta): Maria, Miguel, Laia, Helena i Xavi.
Posta de sol a la carretera amb pluja
Calen mes explicacions? Doncs nomes us direm que aixo era cami de Timisoara.
Vistes de Timisoara des del balco de l`Opera
Com aquell qui no vol la cosa, ens vam trobar amb un festival d`opera a Timisoara. I per 5 euros vam poder veure el Rigoletto, interpretat per un grup austriac, en italia i subtitulat en rumanes! Aixo si, com a guiris que erem, hi vam entrar amb xancles, bermudes i motxila (d`aixo tambe tenim fotos), contrastant amb els tacons, corbates, trajes i vestits de les dames i senyors timisoarencs.
Belgrad: El Danubi des de la fortalesa.
Be, esperem que el recull us hagi agradat. Si us heu quedat amb ganes de mes fotos, no patiu que en tenim unes quantes! Pero haura de ser a la tornada, que aixo de carregar les fotos aqui es molt lent!!!
Ja hem abandonat Rumania, per tornar a Serbia, aquesta vegada a la part nord, que realment ens ha sorpres, comparant amb els poblets que haviem vist al sud. Belgrad es molt gran, molt activa i alhora caotica i amb aparenca de capital europea.
Abans d`arribar aqui, i abans de sortir de Rumania, vam visitar Timisoara, ciutat que ens venia de cami i que realment ens va agradar molt! Penya Dracula: haureu de tornar a Rumania per veure aquesta ciutat! Realment es molt diferent a la resta...
I ara, a peticio popular, us oferim un recull de fotos i ens deixem estar de rotllos, com algu ha demanat en els comentaris... ;)
L`esmorzar mes llarg del mon
Fent ruta per Rumania, vam parar a dormir en uns bungalows, al costat d`un llac. Aqui vam esmorzar en una mena de vaixell restaurant on van tardar ni mes ni menys que 40 minuts a portar-nos tres panets, mantega i mermelada.... tot un repte per la nostra paciencia.
La ruta dels monestirs
A la part nord de Rumania, hi ha un conjunt de monestirs decorats per fora i per dins amb frescos del segles XV a XVII, que encara ara es conserven. Preciosos!
Carretera i manta
Aquesta imatge no es excepcional... aixo es una mostra grafica del que us explicavem anteriorment al blog. El que no veieu a la foto, al darrera els cotxes de l`esquerra, es un sot enorme que s`havia fet el terra i que provocava el tall en un sentit de la carretera. Aquest dia vam fer uns 100 km que estaven TOTS en obres... tota una odissea!
Despedida del grup a Sibiu
Aquest va ser l`ultim esmorzar. L`avio els esperava a ells i la pluja a nosaltres! Pels que no els coneixeu, us presentem (d`esquerra a dreta): Maria, Miguel, Laia, Helena i Xavi.
Posta de sol a la carretera amb pluja
Calen mes explicacions? Doncs nomes us direm que aixo era cami de Timisoara.
Vistes de Timisoara des del balco de l`Opera
Com aquell qui no vol la cosa, ens vam trobar amb un festival d`opera a Timisoara. I per 5 euros vam poder veure el Rigoletto, interpretat per un grup austriac, en italia i subtitulat en rumanes! Aixo si, com a guiris que erem, hi vam entrar amb xancles, bermudes i motxila (d`aixo tambe tenim fotos), contrastant amb els tacons, corbates, trajes i vestits de les dames i senyors timisoarencs.
Belgrad: El Danubi des de la fortalesa.
Belgrad te una enorme fortalesa "kalemegdan", en un turo a l`extrem nord de la ciutat. Per una banda es veu la ciutat i per l`altra el riu Danubi.
Be, esperem que el recull us hagi agradat. Si us heu quedat amb ganes de mes fotos, no patiu que en tenim unes quantes! Pero haura de ser a la tornada, que aixo de carregar les fotos aqui es molt lent!!!
Fins aviat!
26 d’agost 2007
Des de Rumania... reprenem el blog!
Hooola de nou!
[Xavi]
Som a Rumania, en concret a Sibiu (Capital Europea de la Cultura 2007).
Uf, feia quasi dues setmanes que no posavem res al blog, i la pressio via sms de tots els lectors habituals ens ha obligat a escriure ja!!! Escrivim ara per primer cop des del parc natural Durmitor (Montenegro). La veritat es que des d`aleshores vam creuar el sud de Serbia, on no vam trobar lloc per connectar-nos i posteriorment hem recorregut una bona part de Rumania amb la Maria, l`Helena i el Miguel (la "penya Dracula", com algun comentari que hem llegit). Com que portaven un ritme frenetic i unes ganes de rondar i veure coses impressionants, no ens han deixat parar ni un moment a escriure al blog.... (apa, ja tenim excusa!). En fi, que fa una horeta ens hem despedit d`ells, que ja anaven cap a Bucarest, per sortir dema en avio cap a BCN.
Despres de la introduccio, fem un breu (que si, que sera breu) repas a aquestes dues setmanetes.
Durmitor (Montenegro) - Vam fer una caminada de tot un dia, pel parc natural. Ens va fer un dia collonut i l`alcada (2200 m) evitava que la calor fos insuportable. Vam arribar fins a una cova gelada, que tot i ser ple estiu tenia encara bastant de gel a l`interior, amb una mena d`estalagmites de gel impressionants. Alla dins ens vam trobar uns catalans!!! Es curios... els unics catalans que ens hem trobat fora de les zones superturistiques han estat en unes coves a Eslovenia i en aquesta cova de Montenegro...
Sud de Serbia - De cami a Rumania vam creuar el sud de Serbia... crec que es la zona mes pobre i deixada que hem vist... pobles sense cap encant, la gent amb un caracter bastant "soso" i algunes carreteres en mal estat. De fet, l`unica nit que vam fer a Serbia va ser en un restaurant de carretera que llogava habitacions... tenim evidencies que nosaltres, quedant-nos a dormir alla, no vam fer l`us habitual que aquestes habitacions acostumen a tenir!
Rumania - Vam entrar a Rumania per Drobeta Turnu Severin, un poble on ja fa anys Yugoslavia i Rumania van construir una mega-presa aprofitant el riu que separa els dos paisos per a poder generar energia electrica... es impressionant! La Laia us explicara mes coses en detall de Rumania, pero si hi ha algunes coses en general a destacar son la calor que ens ha fet (hem arribat als 39 graus un parell de dies) i el LAMENTABLE estat de les carreteres: algunes les estan arreglant, d`altres estan a mig construir, i molt molt poques estan en un estat acceptable. A part, els conductors rumanesos son uns autentics suicides, amb adelantaments constants, independentment dels limits de velocitat i de les linies continues, corbes sense visibilitat, canvis de rasant... I aqui, un cop mes ens va tocar el rebre: ens van multar per exces de velocitat (anar a 65 per una carretera que creuava un poble on en teoria s`havia d`anar a 50, i en la qual els altres conductors ens adelantaven per tot arreu!). En fi... suposo que la matricula estrangera va facilitar que el radar es fixes mes en nosaltres...!
Bueno, us deixo amb la Laia.... que ja esta escalfant els canells per a escriure!
Fins aviat!
[Laia]
eiiii!!! que ara em toca a mi!!! apugeu-vos les ulleres i aneu a buscar un coixi mentre m`arremango les manigues!! jejejeje (es broma... bueno una mica broma nomes. Intentare ser breu).
Com diu el Xavi, la penya "Dracula" ha marxat. Son la Maria, l`Helena i el Miguel. A qui vam recollir el diumenge passat de Bucarest i de qui ens acabem d`acomiadar. Nois, ha estat un plaer!!! i ara, despres d'aquest parentesi. Seguim la nostra ruta a duo. Ens aquests moments esta plovent a bots i barrals. Ja sera la segona vegada que ens plou a Rumania, i us prometo que cauen uns gotots que fan mal i tot. La veritat es que ja esta be que plogui perque feia massa calor!!! Ni a l`hombra podies respirar sense la sensacio de que els pulmons se`t cremaven.
Anem per ordre.
En general: Rumania es el pais del caos!!!! Com ja diu el Xavi les carreteres son una autentica aventura. Tant et pots trobar una carretera secundaria del tamany d`una pista d`aterratge com de com i volta una carretera que hauria de ser la principal que no esta asfaltada. Tambe pot ser que vagis per "autopista" tan tranquilament i de cop i volta et trobis un forat immens o passis una zona de bonys increibles. Si no vas amb compte et carregues les rodes!!!! Per les carreteres creues mil vegades les vies de tren, els vianants creuen quan volen, les imprudencies dels conductors ja us les ha explicat el Xavi, i no parlem dels carros. Increible!!! si no hem avansat mil carros de caballs esqueletics, no n`hem avansat cap!!!
Les senyalitzacions es un altre tema. La veritat es qeu a les carreteres estan prou be, per no dir molt be, pero a les ciutats ja es un altre tema! Crec qeu de mitja hem trigat prop de mitja horeta en aconseguir agafar la direccio correcta en qualsevol ciutat o poble al que hem parat. No parlem de Bucarest!!! De fet, haviem d`anar a buscar als nostres companys de viatge el dia que van arribar i ens va ser impossible trobar l`aeroport (senyalitzacions que no existeixen, que son petites, que senzillament son contradictores o que apareixen un cop ja hem passat la cruilla). Despres de prop d`1h i 1\2 d`intents fracassats vam decidir trucar-los. Van agafar un bus i amb mitja hora escassa finalment ens vam poder trobar.
Rumania es ciutat de mil contrastos, i barreja de tot. A vegades quan els sents parlar sembla que parlin catala, a vegades italia, frances... tenen alguna paraula d`origen germa... pero es molt i molt divertit (a part de necessari) preguntar-los una direccio a prendre. Et parlen talment com si els haguessis d`entendre tot i que saben que no en tens ni idea de Romanes! Aixo si, son molt i molt entregats i mai hem rebut un no per resposta! De fet, la paraula que mes hem sentit ha estat '"napoi" que vindria a ser "mitja volta i torna i enrera!!!".
La ruta: Tal i com us explicava doncs, podiem fer molt pocs quilometres al dia per l`estat de les carreteres. Pero la ruta ha estat prou maca i viscuda per nomes tenir una setmana!
Primer vam visitar Bucarest una mica. I la veritat es que es una ciutat que decepciona. Te molt i molt potencial, perque te carrers preciosos i unes cases que riu-te del modernisme. Pero esta en molt molt molt mal estat. Els carrers estan bruts i ple d`escombraries (de fet vam presenciar com una dona, sortia de casa seva amb la bossa d`escombraries que depositava tan tranquil.lament en el primer forat a terra que trobava... i creieu-me, de forats a terra n`hi ha molts!!). A Bucarest no hi ha il.luminacio. Nomes les 4 grans avingudes tenen fanals encesos per la nit, i nomes aquestes estan alfaltades, per tant, qualsevol desviacio que facis dels carrers centrals es una aventura. No hi ha massa vida i es una ciutat extremadament caotica! Te el seu encant, malgrat el que us hagi explicat ara, pero encara si li han de fer mooooooooolts arreglos perque acabi sent una capital com Deu mana! I es d`extranyar perque totes les ciutats que hem vist despres son encantadores i mes o menys tenen el centre restaurat. Mes o menys! perque aqui hi ha molta feina a fer! Sibiu mateix, i Sighisoara (on erem ahir) son dues ciutats que enamoren.
Hem fet practicament tota la volta a Rumania, per la part sud-est hi hauria Bucarest, Sinaia i Brasov a destacar. Sinaia ens va sorprendre, un petit poblet amb un castell (mes aviat palau) i una catedral ortodoxa precioses! (a nota de tall us direm, que les esglesies catoliques comparades amb les ortodoxes en aquest pais son molt i molt sosses!!! Totes les esglesies i catedrals ortodoxes que hem vist eren de quedar-t`hi sentat observant. Precioses! plenes de gravats i frescos, molt espaioses... mentre que les catoliques, francament eren ben poca cosa). Pero tornem a la ruta. Brasov, ultima ciutat abans de comensar la ruta dels monestirs, es una ciutat amb els afores molt lletjos pero amb un centre petit i acollidor. Aqui vam intentar buscar un alberg per dormir. Ens vam haver de ficar per un carrero bastant fosc que hi havia rera una gran portalada i vam haver de prengutar dos cops per assegurar-nos que efectivament en aquella porta de fusta destartalada del fons i havia un alberg. Ningu per atendre`ns i extremadament petit vam decidir marxar i buscar una altra cosa. Basicament perque ningu ens feia cas i els de la recepcio havia decidit tancar i marxar. Quan vam sortir un grupet d`autoctones a qui haviem preguntat per aquesta alberg encara estaven esperant, suposo que calculant el temps que trigariem en sortir amb les mans buides. I suposo que vam complir les seves expectatives perque van fer cara de "ja ho sabiem". Mil aventures! pero segueixo per no allagar-me.
Aquestes portalades que us explicava pero son caracteristiques de tots els pobles i ciutats de Rumania. Normalment son avingudes molt grans en les que les cases, precioses, tenen portalades enormes. I entrant per aquestes portes hi ha un tunel, de l`amplada de la casa, al final del qual hi ha un pati amb mes portes i vivendes. A vegades amb botitgues i restaurants.
Segueixo pero amb la ruta. Ens dirigim cap al nord, i alli fem per mil carreteres amb bonys i pedres, la ruta dels monestirs. Monestirs ortodoxes dels segles XV i XVI preciosos! Tots estan recoberts per fora i per dintre de frescos preciosos! Algunes amb milllor estat que altres et permeten veure l`art i la historia d`aquelles temps. En un d`ells vam trobar-nos una guia que ens va posar al dia de tot. De ritus, d'histories, de les misses i esglesies ortodoxes... son realment un misteri: no tenen bancs, no tenen altar, i el capitol esta sempre tancat i ningu, excepte el sacerdot i pot entrar. Els creients es senyen mil vegades, i quan entren a una esglesia fan tota la ruta davant de tots els sants i els besen, un per un. Quan surten, a totes les esglesies, a fora, hi ha una especie d'armari de ferro on hi encenen minim tres veles. Hem descobert que son veles que poden posar per demanar quelcom per algu. Sempre hi ha un armariet pels vius i un amariet pels morts.
Be, despres de la ruta dels monestirs, i ja acabo, vam creuar una zona bastant desolada. Tot eren planes enooooormes, de veritat que enoooooormes, amb camps de conreu brutals! Aqui vam fer bastanta carretera, fins que vam arribar a la part oest, on aqui si que hi ha un poble rera l`altre. Tots tenen uns afores lletjos i extensos (no hi ha massa muntanya) molt industrials de l`era comunista (i ho dic aixi perque son blocs grisos i lletjos un darrera l`altre), fins que despres d`un parell de voltes (gracies altra vegada a la fantastica senyalitzacio) et trobes el centre. Aquest si, precios. Doncs, despres d`uns quants kilometres fem Sighisoara, Cluj Napoca, Medias, Alba Iula i Sibiu. Totes ciutats amb molta historia i molt moviment! Irene! hem enganxat dos festivals ja!!! :-)
I aqui ens acomiadem, cami de Timisoara, ultima ciutat, abans de reempendre el cami de tornada, passant per Belgrad (Serbia), Zagreb (Croacia) i Ljbljana (Eslovenia).
Ara si, ens acomiadem, pero prometem anar actualitzant amb mes frecuencia!!!!
[zona postades]
PD1 - Didac: et buscarem un Cd exclusivament per tu. La Musica Romanesa et sorprendra!!!!
PD2 - Joan i Nuria: ens ha agradat la vostra pregunta! Els preus .... depen molt. A les grans ciutats acostuma a ser mes car, pero tot en general es mes barato. El pais mes car que ens hem trobat es Eslovenia, i el mes tirat Bosnia, Serbia... La benzina si fa no fa eh? Evidentment es mes barata aqui pero tampoc per tirar coets! Acostuma a costar 0.90 el litre mes o menys! Que tal el viatge ??
PD3 - Albert i Mariona: No se si encara sou a l`India... si es aixi, disfruteu molt la resta de viatge. Us fa tanta calor com a nosaltres??? Una abracada i ens veiem al setembre!
PD4 - Sunsi: A veure si es veritat que ens veiem quan vinguis a Terrassa, i disfruteu del viatge a Turquia amb el Lluis!!!
PD5 - Helena, Maria i Miguel: Mooooooooooooooooltes gracies per la sorpresa+regal dels 30 anys!!! Us ho vau currar!
PD6 - Mariona: T`hem llegit!!! Com han anat les vacancetes?? Ens has d`explicar moltes coses!!!
PD7 - Ainhoa: quina ilu!!!!!! un peto enorme!!!! espero que no t`estiguis morint massa de calor a les Palmes!!! (ja veus que la temperatura aqui es monotema de la calda que fa!!!!) un peto enorme!!!
[Xavi]
Som a Rumania, en concret a Sibiu (Capital Europea de la Cultura 2007).
Uf, feia quasi dues setmanes que no posavem res al blog, i la pressio via sms de tots els lectors habituals ens ha obligat a escriure ja!!! Escrivim ara per primer cop des del parc natural Durmitor (Montenegro). La veritat es que des d`aleshores vam creuar el sud de Serbia, on no vam trobar lloc per connectar-nos i posteriorment hem recorregut una bona part de Rumania amb la Maria, l`Helena i el Miguel (la "penya Dracula", com algun comentari que hem llegit). Com que portaven un ritme frenetic i unes ganes de rondar i veure coses impressionants, no ens han deixat parar ni un moment a escriure al blog.... (apa, ja tenim excusa!). En fi, que fa una horeta ens hem despedit d`ells, que ja anaven cap a Bucarest, per sortir dema en avio cap a BCN.
Despres de la introduccio, fem un breu (que si, que sera breu) repas a aquestes dues setmanetes.
Durmitor (Montenegro) - Vam fer una caminada de tot un dia, pel parc natural. Ens va fer un dia collonut i l`alcada (2200 m) evitava que la calor fos insuportable. Vam arribar fins a una cova gelada, que tot i ser ple estiu tenia encara bastant de gel a l`interior, amb una mena d`estalagmites de gel impressionants. Alla dins ens vam trobar uns catalans!!! Es curios... els unics catalans que ens hem trobat fora de les zones superturistiques han estat en unes coves a Eslovenia i en aquesta cova de Montenegro...
Sud de Serbia - De cami a Rumania vam creuar el sud de Serbia... crec que es la zona mes pobre i deixada que hem vist... pobles sense cap encant, la gent amb un caracter bastant "soso" i algunes carreteres en mal estat. De fet, l`unica nit que vam fer a Serbia va ser en un restaurant de carretera que llogava habitacions... tenim evidencies que nosaltres, quedant-nos a dormir alla, no vam fer l`us habitual que aquestes habitacions acostumen a tenir!
Rumania - Vam entrar a Rumania per Drobeta Turnu Severin, un poble on ja fa anys Yugoslavia i Rumania van construir una mega-presa aprofitant el riu que separa els dos paisos per a poder generar energia electrica... es impressionant! La Laia us explicara mes coses en detall de Rumania, pero si hi ha algunes coses en general a destacar son la calor que ens ha fet (hem arribat als 39 graus un parell de dies) i el LAMENTABLE estat de les carreteres: algunes les estan arreglant, d`altres estan a mig construir, i molt molt poques estan en un estat acceptable. A part, els conductors rumanesos son uns autentics suicides, amb adelantaments constants, independentment dels limits de velocitat i de les linies continues, corbes sense visibilitat, canvis de rasant... I aqui, un cop mes ens va tocar el rebre: ens van multar per exces de velocitat (anar a 65 per una carretera que creuava un poble on en teoria s`havia d`anar a 50, i en la qual els altres conductors ens adelantaven per tot arreu!). En fi... suposo que la matricula estrangera va facilitar que el radar es fixes mes en nosaltres...!
Bueno, us deixo amb la Laia.... que ja esta escalfant els canells per a escriure!
Fins aviat!
[Laia]
eiiii!!! que ara em toca a mi!!! apugeu-vos les ulleres i aneu a buscar un coixi mentre m`arremango les manigues!! jejejeje (es broma... bueno una mica broma nomes. Intentare ser breu).
Com diu el Xavi, la penya "Dracula" ha marxat. Son la Maria, l`Helena i el Miguel. A qui vam recollir el diumenge passat de Bucarest i de qui ens acabem d`acomiadar. Nois, ha estat un plaer!!! i ara, despres d'aquest parentesi. Seguim la nostra ruta a duo. Ens aquests moments esta plovent a bots i barrals. Ja sera la segona vegada que ens plou a Rumania, i us prometo que cauen uns gotots que fan mal i tot. La veritat es que ja esta be que plogui perque feia massa calor!!! Ni a l`hombra podies respirar sense la sensacio de que els pulmons se`t cremaven.
Anem per ordre.
En general: Rumania es el pais del caos!!!! Com ja diu el Xavi les carreteres son una autentica aventura. Tant et pots trobar una carretera secundaria del tamany d`una pista d`aterratge com de com i volta una carretera que hauria de ser la principal que no esta asfaltada. Tambe pot ser que vagis per "autopista" tan tranquilament i de cop i volta et trobis un forat immens o passis una zona de bonys increibles. Si no vas amb compte et carregues les rodes!!!! Per les carreteres creues mil vegades les vies de tren, els vianants creuen quan volen, les imprudencies dels conductors ja us les ha explicat el Xavi, i no parlem dels carros. Increible!!! si no hem avansat mil carros de caballs esqueletics, no n`hem avansat cap!!!
Les senyalitzacions es un altre tema. La veritat es qeu a les carreteres estan prou be, per no dir molt be, pero a les ciutats ja es un altre tema! Crec qeu de mitja hem trigat prop de mitja horeta en aconseguir agafar la direccio correcta en qualsevol ciutat o poble al que hem parat. No parlem de Bucarest!!! De fet, haviem d`anar a buscar als nostres companys de viatge el dia que van arribar i ens va ser impossible trobar l`aeroport (senyalitzacions que no existeixen, que son petites, que senzillament son contradictores o que apareixen un cop ja hem passat la cruilla). Despres de prop d`1h i 1\2 d`intents fracassats vam decidir trucar-los. Van agafar un bus i amb mitja hora escassa finalment ens vam poder trobar.
Rumania es ciutat de mil contrastos, i barreja de tot. A vegades quan els sents parlar sembla que parlin catala, a vegades italia, frances... tenen alguna paraula d`origen germa... pero es molt i molt divertit (a part de necessari) preguntar-los una direccio a prendre. Et parlen talment com si els haguessis d`entendre tot i que saben que no en tens ni idea de Romanes! Aixo si, son molt i molt entregats i mai hem rebut un no per resposta! De fet, la paraula que mes hem sentit ha estat '"napoi" que vindria a ser "mitja volta i torna i enrera!!!".
La ruta: Tal i com us explicava doncs, podiem fer molt pocs quilometres al dia per l`estat de les carreteres. Pero la ruta ha estat prou maca i viscuda per nomes tenir una setmana!
Primer vam visitar Bucarest una mica. I la veritat es que es una ciutat que decepciona. Te molt i molt potencial, perque te carrers preciosos i unes cases que riu-te del modernisme. Pero esta en molt molt molt mal estat. Els carrers estan bruts i ple d`escombraries (de fet vam presenciar com una dona, sortia de casa seva amb la bossa d`escombraries que depositava tan tranquil.lament en el primer forat a terra que trobava... i creieu-me, de forats a terra n`hi ha molts!!). A Bucarest no hi ha il.luminacio. Nomes les 4 grans avingudes tenen fanals encesos per la nit, i nomes aquestes estan alfaltades, per tant, qualsevol desviacio que facis dels carrers centrals es una aventura. No hi ha massa vida i es una ciutat extremadament caotica! Te el seu encant, malgrat el que us hagi explicat ara, pero encara si li han de fer mooooooooolts arreglos perque acabi sent una capital com Deu mana! I es d`extranyar perque totes les ciutats que hem vist despres son encantadores i mes o menys tenen el centre restaurat. Mes o menys! perque aqui hi ha molta feina a fer! Sibiu mateix, i Sighisoara (on erem ahir) son dues ciutats que enamoren.
Hem fet practicament tota la volta a Rumania, per la part sud-est hi hauria Bucarest, Sinaia i Brasov a destacar. Sinaia ens va sorprendre, un petit poblet amb un castell (mes aviat palau) i una catedral ortodoxa precioses! (a nota de tall us direm, que les esglesies catoliques comparades amb les ortodoxes en aquest pais son molt i molt sosses!!! Totes les esglesies i catedrals ortodoxes que hem vist eren de quedar-t`hi sentat observant. Precioses! plenes de gravats i frescos, molt espaioses... mentre que les catoliques, francament eren ben poca cosa). Pero tornem a la ruta. Brasov, ultima ciutat abans de comensar la ruta dels monestirs, es una ciutat amb els afores molt lletjos pero amb un centre petit i acollidor. Aqui vam intentar buscar un alberg per dormir. Ens vam haver de ficar per un carrero bastant fosc que hi havia rera una gran portalada i vam haver de prengutar dos cops per assegurar-nos que efectivament en aquella porta de fusta destartalada del fons i havia un alberg. Ningu per atendre`ns i extremadament petit vam decidir marxar i buscar una altra cosa. Basicament perque ningu ens feia cas i els de la recepcio havia decidit tancar i marxar. Quan vam sortir un grupet d`autoctones a qui haviem preguntat per aquesta alberg encara estaven esperant, suposo que calculant el temps que trigariem en sortir amb les mans buides. I suposo que vam complir les seves expectatives perque van fer cara de "ja ho sabiem". Mil aventures! pero segueixo per no allagar-me.
Aquestes portalades que us explicava pero son caracteristiques de tots els pobles i ciutats de Rumania. Normalment son avingudes molt grans en les que les cases, precioses, tenen portalades enormes. I entrant per aquestes portes hi ha un tunel, de l`amplada de la casa, al final del qual hi ha un pati amb mes portes i vivendes. A vegades amb botitgues i restaurants.
Segueixo pero amb la ruta. Ens dirigim cap al nord, i alli fem per mil carreteres amb bonys i pedres, la ruta dels monestirs. Monestirs ortodoxes dels segles XV i XVI preciosos! Tots estan recoberts per fora i per dintre de frescos preciosos! Algunes amb milllor estat que altres et permeten veure l`art i la historia d`aquelles temps. En un d`ells vam trobar-nos una guia que ens va posar al dia de tot. De ritus, d'histories, de les misses i esglesies ortodoxes... son realment un misteri: no tenen bancs, no tenen altar, i el capitol esta sempre tancat i ningu, excepte el sacerdot i pot entrar. Els creients es senyen mil vegades, i quan entren a una esglesia fan tota la ruta davant de tots els sants i els besen, un per un. Quan surten, a totes les esglesies, a fora, hi ha una especie d'armari de ferro on hi encenen minim tres veles. Hem descobert que son veles que poden posar per demanar quelcom per algu. Sempre hi ha un armariet pels vius i un amariet pels morts.
Be, despres de la ruta dels monestirs, i ja acabo, vam creuar una zona bastant desolada. Tot eren planes enooooormes, de veritat que enoooooormes, amb camps de conreu brutals! Aqui vam fer bastanta carretera, fins que vam arribar a la part oest, on aqui si que hi ha un poble rera l`altre. Tots tenen uns afores lletjos i extensos (no hi ha massa muntanya) molt industrials de l`era comunista (i ho dic aixi perque son blocs grisos i lletjos un darrera l`altre), fins que despres d`un parell de voltes (gracies altra vegada a la fantastica senyalitzacio) et trobes el centre. Aquest si, precios. Doncs, despres d`uns quants kilometres fem Sighisoara, Cluj Napoca, Medias, Alba Iula i Sibiu. Totes ciutats amb molta historia i molt moviment! Irene! hem enganxat dos festivals ja!!! :-)
I aqui ens acomiadem, cami de Timisoara, ultima ciutat, abans de reempendre el cami de tornada, passant per Belgrad (Serbia), Zagreb (Croacia) i Ljbljana (Eslovenia).
Ara si, ens acomiadem, pero prometem anar actualitzant amb mes frecuencia!!!!
[zona postades]
PD1 - Didac: et buscarem un Cd exclusivament per tu. La Musica Romanesa et sorprendra!!!!
PD2 - Joan i Nuria: ens ha agradat la vostra pregunta! Els preus .... depen molt. A les grans ciutats acostuma a ser mes car, pero tot en general es mes barato. El pais mes car que ens hem trobat es Eslovenia, i el mes tirat Bosnia, Serbia... La benzina si fa no fa eh? Evidentment es mes barata aqui pero tampoc per tirar coets! Acostuma a costar 0.90 el litre mes o menys! Que tal el viatge ??
PD3 - Albert i Mariona: No se si encara sou a l`India... si es aixi, disfruteu molt la resta de viatge. Us fa tanta calor com a nosaltres??? Una abracada i ens veiem al setembre!
PD4 - Sunsi: A veure si es veritat que ens veiem quan vinguis a Terrassa, i disfruteu del viatge a Turquia amb el Lluis!!!
PD5 - Helena, Maria i Miguel: Mooooooooooooooooltes gracies per la sorpresa+regal dels 30 anys!!! Us ho vau currar!
PD6 - Mariona: T`hem llegit!!! Com han anat les vacancetes?? Ens has d`explicar moltes coses!!!
PD7 - Ainhoa: quina ilu!!!!!! un peto enorme!!!! espero que no t`estiguis morint massa de calor a les Palmes!!! (ja veus que la temperatura aqui es monotema de la calda que fa!!!!) un peto enorme!!!
14 d’agost 2007
Montenegro, EUropeus?
[Laia]
Ei!!!!! Ja som aqui altre cop. Avui serem breus, perque, us ho cregueu o no, estem connectats en una mena de caseta de fusta de 20m quadrats, la meitat del quals son perruqueria (una noia molt maca s`esta assecant els cabells) i a l`altre meitat hi ha 4 pcs des d`on ens connectem.
Som a Montenegro... pais de la UE, pais en el que haviem posat esperances pel que fa a organitzacio, serveis, cura del turisme, del pais etc.... doncs no! No nomes ens van timar i vilment!!! (pero aixo que us ho expliqui el Xavi) sino que a mes son uns guarrus!!! pero molt marranos!!! tot, absolutament tot, des de les vores de les platges, a les carreteres, a els carrers mateixos, esta ple de brossa. Vas per les "autopistes" (aqui si que no nomes son d`un carril sino que a mes estan plenes de bonys) i del cotxe del davant, com qui no vol la cosa surten expedits papers, ampolles de plastic.. el que vulguis! Funcionen amb euros, pero depenent de la part del pais a la que vas, es mes car o menys. Hi ha zones turistiques rotllo Salou o mes, pero benvolguts! tot aixo ho salven els paisatges. Es un pais bastant secot, muntanyes pelades i molt pedregos, peroooooooo quina posta de sol vam poder veure ahir a la platja!!! oooooooh! preciosa!!! (tenim fotos no patiu) i quins llacs te pinta d`haver-hi!! (encara no ho sabem del cert perque es avui que hem arribat al parc nacional Durmitor, i per tant dema veurem els paratges). Be, molts petonets!!! Us passo al Xavi.
[Xavi]
Hola! Pel que sembla, jo soc l`encarregat d`explicar les preses de pel que ens fan... Aquesta vegada, va ser en una benzinera. Ahir vam parar a omplir el diposit, i vam posar 25 euros (aixi ho marcava al surtidor de benzina) i a l`hora de pagar amb tarja, ens van cobrar 45 eurus!! Al intentar reclamar, el cobrador (que ni parlava ni entenia l`angles) no ens va entendre de res. Vam anar al surtidor, per comprovar la xifra que posava, pero ja hi havia un altre client.... i el paiu que ens havia posat la benzina, afirmava que la xifra que ens havien cobrat era la correcta. Despres d`insistir, va reconeixer que estava malament, pero que eren 35 euros... tot aixo amb la mediacio d`un xavalet que treballava a la benzinera i que era l`unic que parlava angles, pero que no es volia fotre en cap merder per no perdre la feina d`estiu que tant li ha costat d`aconseguir.
Enmig del sarau, va passar un poli per la benzinera, que no va fer massa cas del merder i va marxar tot agafant uns refrescos de la benzinera sense pagar (amb la benevolencia dels timadors).
En fi, que despres d`estar plantats alla a la benzinera, i de reclamar a un i altre benzinero, ens van acabar donant 10 euros en efectiu perque marxessim... un montenegri client de la benzinera es va oferir de mediador i va dir que aquesta era la solucio definitiva, tot afegint en un italia cutre que "...ni per tu ni per mi...".
Be, aixo es tot per avui, ens espera un bon sopar i un dia de trekking dema pel parc nacional de Durmitor!
Apa, salut!
Ei!!!!! Ja som aqui altre cop. Avui serem breus, perque, us ho cregueu o no, estem connectats en una mena de caseta de fusta de 20m quadrats, la meitat del quals son perruqueria (una noia molt maca s`esta assecant els cabells) i a l`altre meitat hi ha 4 pcs des d`on ens connectem.
Som a Montenegro... pais de la UE, pais en el que haviem posat esperances pel que fa a organitzacio, serveis, cura del turisme, del pais etc.... doncs no! No nomes ens van timar i vilment!!! (pero aixo que us ho expliqui el Xavi) sino que a mes son uns guarrus!!! pero molt marranos!!! tot, absolutament tot, des de les vores de les platges, a les carreteres, a els carrers mateixos, esta ple de brossa. Vas per les "autopistes" (aqui si que no nomes son d`un carril sino que a mes estan plenes de bonys) i del cotxe del davant, com qui no vol la cosa surten expedits papers, ampolles de plastic.. el que vulguis! Funcionen amb euros, pero depenent de la part del pais a la que vas, es mes car o menys. Hi ha zones turistiques rotllo Salou o mes, pero benvolguts! tot aixo ho salven els paisatges. Es un pais bastant secot, muntanyes pelades i molt pedregos, peroooooooo quina posta de sol vam poder veure ahir a la platja!!! oooooooh! preciosa!!! (tenim fotos no patiu) i quins llacs te pinta d`haver-hi!! (encara no ho sabem del cert perque es avui que hem arribat al parc nacional Durmitor, i per tant dema veurem els paratges). Be, molts petonets!!! Us passo al Xavi.
[Xavi]
Hola! Pel que sembla, jo soc l`encarregat d`explicar les preses de pel que ens fan... Aquesta vegada, va ser en una benzinera. Ahir vam parar a omplir el diposit, i vam posar 25 euros (aixi ho marcava al surtidor de benzina) i a l`hora de pagar amb tarja, ens van cobrar 45 eurus!! Al intentar reclamar, el cobrador (que ni parlava ni entenia l`angles) no ens va entendre de res. Vam anar al surtidor, per comprovar la xifra que posava, pero ja hi havia un altre client.... i el paiu que ens havia posat la benzina, afirmava que la xifra que ens havien cobrat era la correcta. Despres d`insistir, va reconeixer que estava malament, pero que eren 35 euros... tot aixo amb la mediacio d`un xavalet que treballava a la benzinera i que era l`unic que parlava angles, pero que no es volia fotre en cap merder per no perdre la feina d`estiu que tant li ha costat d`aconseguir.
Enmig del sarau, va passar un poli per la benzinera, que no va fer massa cas del merder i va marxar tot agafant uns refrescos de la benzinera sense pagar (amb la benevolencia dels timadors).
En fi, que despres d`estar plantats alla a la benzinera, i de reclamar a un i altre benzinero, ens van acabar donant 10 euros en efectiu perque marxessim... un montenegri client de la benzinera es va oferir de mediador i va dir que aquesta era la solucio definitiva, tot afegint en un italia cutre que "...ni per tu ni per mi...".
Be, aixo es tot per avui, ens espera un bon sopar i un dia de trekking dema pel parc nacional de Durmitor!
Apa, salut!
12 d’agost 2007
Mostar, Medugorge, Trevinje i frontera Bosnia-Croacia
Benvolguts Fans!
Ja tornem a ser aqui!!!!
[Laia)
Us hem fet patir amb tanta espera eh? Pero tranquils! Ja som aqui!!! Ara des de Croacia. Deixeu-nos fidels, que us relatem les nostres aventures.
Dijous: Vam sortir de Sarajevo ben d'hora al mati per dirigir-nos cap a Mostar. Autopista de dos carrils i dos sentits amb S a punta pala i bonys i bonyets a dojo. Amb un sol criminal, primera parada Travnic. Ens hi prenem un cafe, perque tampoc hi ha massa cosa mes a fer.
Seguim, per arribar a Mostar. Ah amics! aqui si que s'han donat pressa a refer tot el poble. El mes turistic de tots els visitats fins al moment. El que mes val la pena, per mi, el riu. Impressionant, sinuos, verd esmeralda, aigua freda, olor a frescor. Per sobre el riu, el famos pont. Tot reconstruit i des d'on es tiren els famosos "Icaruses". Us ho explico: nomes comenćar a creuar el pont hi veiem tres tios en banyador marcant, pujats per sobre la barana i esperant qui sap que (Irene, si, els nois eren guapos i fornits :-)). Evidentment, amb cara de pocker consultaem la guia, i es veu que a Mostar no ets home fins que no et tires al riu des dels 20 metres que fa el pont d'alćada. Hi ha competicions a nivell de tot el pais i tot. Tela!
Ens perdem per Mostar, i mentre vaguejem pels carrers ens adonem que tots els Espanyols que no ens hem trobat enlloc mes del pais estan TOTS a Mostar. Increible! Evidentment, inclosos els militars! Cansats de tan caminar (ens pategem tooooota la ciutat, inclosa la NO turistica) i despres d'un bon sopar avui si, decidim fer-lo mes europeu, anem a dormir EN LLIT!!!
Divendres: ens aixequem d'hora (comenća a ser una tonica en nosaltres jejeje) i tirem cap al sud. Ens espera Medugorge, no es mes que un poble oblidat del mon fins que es veu que a sis jovenets, ara deu fer uns 26 anys, se'ls va apareixer la Verge Maria. No sabem que els va dir, pero el fet es que l'unic atractiu que te aquest poble es l'adoracio, i es un atrapa-fidels, creieu-me! Hi havia americans i tot que la unica rao per la que devien venir es per anar-hi a missa. Ara be, rosaris, de tots els colors i formes!
Decidim visitar una mica mes, i trobem unes mini cascades del Niagara en versio bosniana. Precioses! tot i que la sequera aqui esta fent de les seves. Hi arribem en bona hora. Fem un picnic despres d'un bon bany, i llavors es comenća a omplir de dominguerus, tots autoctons, o la gran majoria, per sort. La nostra visita per la tarda segueix, entrem en una casa de repos ottomana. Realment transmitia moooooolta calma. Les dones, evidentment per entrar-hi, cap i cames ben tapades. El dia segueix ple de visites fantastiques. Un mini poble, gairebe no senyalityat, tambe ens espera amb els braćos oberts a que ens perdem pels seus carrers milenaris i hi acabem prenent unes bones "Sarajevskas" (cervesa bosniana). Anem a dormir al super camping! Per cert, tema campings. La zona no en te massa de campings, i els que te fan pena. En un ni hi entrem perque es tracta d'un tros de terra amb una pica, ni una ombra amb tot el sol que pica per aquesta zona tan seca! Al d'avui decidim quedar-nos-hi perque costa 9€ i hem de cuidar el pressupost. Ara be, es tracta d'un tros de terra batuda amb dues dutxes d'aigua freda. Ara si que us fem envejeta eh?
Dissabte marxem. Ens dirigim a Trevinje, l'ultim poble de la frontera bosniana. Hi ha una tempesta que ens va perseguint durant tot el cami. A cada parada sembla que ens atrapa, a Trebinje, en una terrasseta encantadora, decidim deixar-la passar mentre dinem. Ja creuarem la frontera mes tard.
Pero aixo ja deixo que us ho relati el Xavi.
[Xavi)
Hooola! Per fi em toca parlar ;)
Creuar la frontera entre Bosnia i Croacia va ser bastant mes complicat del que esperavem. Apropar-se a la frontera Croata significa acostar-se al mar, i per tant, abandonar finalment el seguit de montanyes i valls que es Bosnia... Increible: totes les carreteres d'aquest pais passen entre montanyes!!!
Torno al tema: a mesura que ens acostavem a la frontera, vam veure que recentment hi havia hagut un incendi que havia calcinat la ultima franja de montanya abans de veure el mar i que de fet fa de frontera entre Bosnia (on el paisatge es totalment sec) amb Croacia (on el verd predomina). Fins i tot vam parar a fer un parell de fotos, a escassos quilometres de la frontera.
Doncs be, un cop arribem a la frontera, passem el primer pas sense problemes (ensenyem passaport als bosnis i ja esta) i fem els 500m que separen aquests dels polis Croates. Aquests, ens diuen que no podem seguir, i ens fan recular. Demanem explicacions, i tot i que les respostes son en angles, no ens entenem massa.... nomes entenem que es degut al "Fire"!!! Una mica sorpresos, perque el foc sembla ja totalment extingit, reculem a la frontera bosnia. Alla trobem altra gent a qui ha passat el mateix, i ens expliquen que hi ha una manifestacio de Croats a la frontera, perque donen la culpa de l'incendi als seus veins bosnis.... ja veieu que l'odi i les ferides no estan del tot curades!
Fem un segon intent de creuar la frontera i tornem als polis croates, pero llavors ja veiem tots els croats davant nostre, amb banderes del pais i cantant consignes que no entenem. Els polis ens recomanen recular per evitar problemes.... aixi ho fem. Parem, es crea una cua important de cotxes, i el venedor de la mini-botiga del costat de la frontera es forra venent aigues, i altres comestibles. Al cap d'una hora, ens donen permis per creuar la frontera i per fi, arribem a Croacia!
Un cop a Croacia, tenim com a desti Dubrovnik, pero com que es cap de setmana i aixo esta a petar, decidim acampar en un poblet proper, per evitar les masses.... Anem al super (Merkator) a comprar el sopar, i sopem a la platjeta!
I ja, avui al mati (diumenge) ens banyem a la platja abans que arribi tota la multitud i agafem el bus cap a Dubrovnik, aixi evitem maldecaps innecessaris amb el cotxe ;) I aqui estem... pero aixo ja us ho explicarem mes endavant, quan ho haguem pait!
[Zona postdates)
PD1 - Borja: gracies pel teu suport incondicional... tinc mes fotos fent un parell de regats al xaval, pero tampoc el volia deixar en ridicul en el blog!
PD2 - Nuria i Joan: ens alegra saber que la vida a Begur segueix placida. Un peto aviona, si ens arribes a "veure". El truco per sobreviure a incompetencies com les que ens expliques Nuria, es el que estem intentant aprendre aqui: menjar a poc a poc, saber gaudir de lo bo, de la calma, saber mirar, saber perdre's...˝disfrutar˝ en diuen no? :-) mil petons!
PD3 - Helena: Tranqui, que de fet estem corrent per arribar a Rumania a temps! A veure si ens posem d'acord. Necessitem informacio (a part de les fotos de Pardines, eh?). Ara t'enviarem un mail, que es mes ˝privat˝ ;-) ja ens enteneu oi?
Ja tornem a ser aqui!!!!
[Laia)
Us hem fet patir amb tanta espera eh? Pero tranquils! Ja som aqui!!! Ara des de Croacia. Deixeu-nos fidels, que us relatem les nostres aventures.
Dijous: Vam sortir de Sarajevo ben d'hora al mati per dirigir-nos cap a Mostar. Autopista de dos carrils i dos sentits amb S a punta pala i bonys i bonyets a dojo. Amb un sol criminal, primera parada Travnic. Ens hi prenem un cafe, perque tampoc hi ha massa cosa mes a fer.
Seguim, per arribar a Mostar. Ah amics! aqui si que s'han donat pressa a refer tot el poble. El mes turistic de tots els visitats fins al moment. El que mes val la pena, per mi, el riu. Impressionant, sinuos, verd esmeralda, aigua freda, olor a frescor. Per sobre el riu, el famos pont. Tot reconstruit i des d'on es tiren els famosos "Icaruses". Us ho explico: nomes comenćar a creuar el pont hi veiem tres tios en banyador marcant, pujats per sobre la barana i esperant qui sap que (Irene, si, els nois eren guapos i fornits :-)). Evidentment, amb cara de pocker consultaem la guia, i es veu que a Mostar no ets home fins que no et tires al riu des dels 20 metres que fa el pont d'alćada. Hi ha competicions a nivell de tot el pais i tot. Tela!
Ens perdem per Mostar, i mentre vaguejem pels carrers ens adonem que tots els Espanyols que no ens hem trobat enlloc mes del pais estan TOTS a Mostar. Increible! Evidentment, inclosos els militars! Cansats de tan caminar (ens pategem tooooota la ciutat, inclosa la NO turistica) i despres d'un bon sopar avui si, decidim fer-lo mes europeu, anem a dormir EN LLIT!!!
Divendres: ens aixequem d'hora (comenća a ser una tonica en nosaltres jejeje) i tirem cap al sud. Ens espera Medugorge, no es mes que un poble oblidat del mon fins que es veu que a sis jovenets, ara deu fer uns 26 anys, se'ls va apareixer la Verge Maria. No sabem que els va dir, pero el fet es que l'unic atractiu que te aquest poble es l'adoracio, i es un atrapa-fidels, creieu-me! Hi havia americans i tot que la unica rao per la que devien venir es per anar-hi a missa. Ara be, rosaris, de tots els colors i formes!
Decidim visitar una mica mes, i trobem unes mini cascades del Niagara en versio bosniana. Precioses! tot i que la sequera aqui esta fent de les seves. Hi arribem en bona hora. Fem un picnic despres d'un bon bany, i llavors es comenća a omplir de dominguerus, tots autoctons, o la gran majoria, per sort. La nostra visita per la tarda segueix, entrem en una casa de repos ottomana. Realment transmitia moooooolta calma. Les dones, evidentment per entrar-hi, cap i cames ben tapades. El dia segueix ple de visites fantastiques. Un mini poble, gairebe no senyalityat, tambe ens espera amb els braćos oberts a que ens perdem pels seus carrers milenaris i hi acabem prenent unes bones "Sarajevskas" (cervesa bosniana). Anem a dormir al super camping! Per cert, tema campings. La zona no en te massa de campings, i els que te fan pena. En un ni hi entrem perque es tracta d'un tros de terra amb una pica, ni una ombra amb tot el sol que pica per aquesta zona tan seca! Al d'avui decidim quedar-nos-hi perque costa 9€ i hem de cuidar el pressupost. Ara be, es tracta d'un tros de terra batuda amb dues dutxes d'aigua freda. Ara si que us fem envejeta eh?
Dissabte marxem. Ens dirigim a Trevinje, l'ultim poble de la frontera bosniana. Hi ha una tempesta que ens va perseguint durant tot el cami. A cada parada sembla que ens atrapa, a Trebinje, en una terrasseta encantadora, decidim deixar-la passar mentre dinem. Ja creuarem la frontera mes tard.
Pero aixo ja deixo que us ho relati el Xavi.
[Xavi)
Hooola! Per fi em toca parlar ;)
Creuar la frontera entre Bosnia i Croacia va ser bastant mes complicat del que esperavem. Apropar-se a la frontera Croata significa acostar-se al mar, i per tant, abandonar finalment el seguit de montanyes i valls que es Bosnia... Increible: totes les carreteres d'aquest pais passen entre montanyes!!!
Torno al tema: a mesura que ens acostavem a la frontera, vam veure que recentment hi havia hagut un incendi que havia calcinat la ultima franja de montanya abans de veure el mar i que de fet fa de frontera entre Bosnia (on el paisatge es totalment sec) amb Croacia (on el verd predomina). Fins i tot vam parar a fer un parell de fotos, a escassos quilometres de la frontera.
Doncs be, un cop arribem a la frontera, passem el primer pas sense problemes (ensenyem passaport als bosnis i ja esta) i fem els 500m que separen aquests dels polis Croates. Aquests, ens diuen que no podem seguir, i ens fan recular. Demanem explicacions, i tot i que les respostes son en angles, no ens entenem massa.... nomes entenem que es degut al "Fire"!!! Una mica sorpresos, perque el foc sembla ja totalment extingit, reculem a la frontera bosnia. Alla trobem altra gent a qui ha passat el mateix, i ens expliquen que hi ha una manifestacio de Croats a la frontera, perque donen la culpa de l'incendi als seus veins bosnis.... ja veieu que l'odi i les ferides no estan del tot curades!
Fem un segon intent de creuar la frontera i tornem als polis croates, pero llavors ja veiem tots els croats davant nostre, amb banderes del pais i cantant consignes que no entenem. Els polis ens recomanen recular per evitar problemes.... aixi ho fem. Parem, es crea una cua important de cotxes, i el venedor de la mini-botiga del costat de la frontera es forra venent aigues, i altres comestibles. Al cap d'una hora, ens donen permis per creuar la frontera i per fi, arribem a Croacia!
Un cop a Croacia, tenim com a desti Dubrovnik, pero com que es cap de setmana i aixo esta a petar, decidim acampar en un poblet proper, per evitar les masses.... Anem al super (Merkator) a comprar el sopar, i sopem a la platjeta!
I ja, avui al mati (diumenge) ens banyem a la platja abans que arribi tota la multitud i agafem el bus cap a Dubrovnik, aixi evitem maldecaps innecessaris amb el cotxe ;) I aqui estem... pero aixo ja us ho explicarem mes endavant, quan ho haguem pait!
[Zona postdates)
PD1 - Borja: gracies pel teu suport incondicional... tinc mes fotos fent un parell de regats al xaval, pero tampoc el volia deixar en ridicul en el blog!
PD2 - Nuria i Joan: ens alegra saber que la vida a Begur segueix placida. Un peto aviona, si ens arribes a "veure". El truco per sobreviure a incompetencies com les que ens expliques Nuria, es el que estem intentant aprendre aqui: menjar a poc a poc, saber gaudir de lo bo, de la calma, saber mirar, saber perdre's...˝disfrutar˝ en diuen no? :-) mil petons!
PD3 - Helena: Tranqui, que de fet estem corrent per arribar a Rumania a temps! A veure si ens posem d'acord. Necessitem informacio (a part de les fotos de Pardines, eh?). Ara t'enviarem un mail, que es mes ˝privat˝ ;-) ja ens enteneu oi?
08 d’agost 2007
Recull de fotos!
Hola de nou!
Per fi podem ensenyar-vos algunes fotos.... Aqui en teniu un recull rapid, repassant el trajecte fet fins al moment.
Un bany al llac de Bohinj (Eslovenia)
Esmorzar a la caseta de Pican (Istria, Croacia)
Partidet de futbol al camping de Jajce (Bosnia)
Plat tipic de bosnia: Cevapi! (Sarajevo)
Visita a una de les moltes mesquites de Sarajevo
Per fi podem ensenyar-vos algunes fotos.... Aqui en teniu un recull rapid, repassant el trajecte fet fins al moment.
Un bany al llac de Bohinj (Eslovenia)
Esmorzar a la caseta de Pican (Istria, Croacia)
Partidet de futbol al camping de Jajce (Bosnia)
Plat tipic de bosnia: Cevapi! (Sarajevo)
Visita a una de les moltes mesquites de Sarajevo
Sarajevo, ciutat de contrastos
Hola des de Sarajevo!
[Xavi]
Sarajevo es la primera gran ciutat que visitem, i la veritat es que es molt recomanable. Aqui trobem una gran barreja d'etnies, cultures i religions. El 40% de la poblacio es musulmana, aixi que la ciutat esta plena de mesquites.... te'n trobes mes que oficines de La Caixa a Barcelona. Les reconeixem per les torres primes i punxegudes.
Fa una horeta, passant per davant una mesquita hem trobat el "mossen" o "orador" encarregat d'obrir la mesquita i fer les oracions que a traves dels altaveus criden a la gent a pregar. Hem parlat un momentet amb ell i li hem demanat si podiem entrar, i ens ho ha permes. Aixo si, traient-nos les sabates i cobrint-nos el cabell i espatlles (la Laia, clar). Realment ha estat un moment intens, ja que estavem nosaltres dos sols amb l'"orador" que anava fent les pregaries des d'un micro connectat als altaveus. I jo que em pensava que aixo ho tenien grabat!!!!
Dins la zona antiga de Sarajevo, trobem el barri de Bascarsija, un autentic bazar otoma ple de carrerons estrets, botigues agrupades per gremis (alfombres, metall, ...) i diverses "Cevapcici", que son restaurants on serveixen el menjar tipic d'aqui, consistent en butifarretes, pa de pita, ceba tallada i una pasta que encara no sabem si es formatge, yogurt, o que es... Esta bo, pero omple molt!!
I per acabar la meva part de relat, passo a l'anecdota del dia (be, del dia d'ahir). Resulta que buscant aparcament pel centre de Sarajevo (tasca igual de complicada que a Barcelona), ens va parar un poli i ens va dir algo en bosni que no vam entendre. Despres de dir-li:
- "Sorry, we don't understand you"
El tiu ens va dir:
- "DOCUMENT!"
Total, que li vam donar els DNIs, i em va fer baixar del cotxe. Llavors, en una llibreteta es va apuntar el meu nom, la meva data de naixement i la matricula del cotxe. I al final va apuntar-me 40KM / 20Euros. Amb aixo ja vam anar pillant que ens estava posant una multa. Vaig intentar preguntar-li perque era, pero va ser impossible entendre una paraula del que deia... total, que despres de intentar-nos fer entendre i en previsio de no acabar pitjor, li vaig donar els 20 Euros. Llavos li vaig demanar la multa, pero el paiu va dir que ens la enviarien per correu.... Quins nassos! O sigui, que el tiu ens va posar la multa per la cara i a sobre es va quedar els diners per anar a sopar amb la seva dona...
Uns 20 minuts despres, encara buscant aparcament, vam passar just pel mateix lloc, i ens vam adonar que haviem baixat tot un carrer en contra direccio!!! La senyal hi era, pero no es veia massa... Admetem la nostra part de culpa, pero consti que el poli era un oportunista, perque ja havia parat uns altres guiris alemans als qui havia passat el mateix!
Bueno, us deixo amb la Laia... fins aviat!
[Laia]
Total, que despres d'aquesta experiencia, hem decidit prendre'ns la visita per Sarajevo amb el "sabur" tipic d'aqui, que vindria a ser "sa calma" mallorquina. Aquest mati, hem apres on aparcar per no pagar tot un dia de parking. Hem comencat amb una visita a una mini (de veritat que mini) fortalesa des d'on es veia tot Sarajevo. Fantastic!!! Baixant, i abans d'entrar al "bazaar" que us explicava el Xavi, un kava (cafe! a veure si practiquem les lliconetes que us anem fent eh?) i una "limunade" davant de la font mes famosa de la ciutat! Un gran descobriment aixo de la llimonada (es talment llimonada, pero molt dolča i realment molt refrescant). El dia ha passat placidament, francament. Una altra varietat del "cevapi" per dinar (es un plaer fer el guarro amb les salsitxetes aquestes i la crema iogurtera), i un kava per la tarda en una terrassa interior fantastica. Que be es viu fent el guiri, tu! Tenim fotos guiris autentiques. Estem fent el que no fariem a Barcelona (o Terrassa), suposo que es la gracia no?
Sarajevo al principi no ens va agradar massa, pero francament li hem trobat el gust. Hi trobes tot barrejat: catedrals ortodoxes, davant de la catolica, i una mesquita enorme al costat. Barris ottomans al costat d'enormes avingudes austrohungares, barrejat, aixo si, encara amb edificis mig derruits i forats de bala que encara ara recorden una guerra de fa 10 anys. En un mini museu, hem pogut mig fer-nos una basica idea (suposo que aixo ha de ser impossible si no ho vius) del que devia ser el setge de 4 anys que van viure. Sense aigua, sense electricitat, amb tirotejos constants... La ciutat esta divida en dos pel riu, nomes les uneix diversos ponts, increuables, segons sembla, sense risc de jugar-se la vida. La gent pero, excepte pel posat serios que els caracteritza, sembla haver superat la dura prova, i els carrers estan plens a vessar de gent (les noies van extremadament molt maquillades per cert).
Dema marxem, tot i que valdria la pena, no allargarem mes la nostra visita a Sarajevo, altres descobertes ens esperen a Mostar, la nostra propera parada. Esperem que en un camping molt mes saludable del que estem ara (entre la carretera i l'aeroport, sense paper de vater, ni rentadora!!! ara que el tema roba comenćava a ser urgent!!!!).
Per cert, oblidavem comentar tema lavabos!!! Increible! tinc pendent fer-nes una foto perque no us creurieu lo guarros que arriben a estar! Tots son d'aquells de "cagar dret" (paraules textuals del Xavi). Sabeu no? les plataformes aquelles de dutxa amb un forat al mig! Increible, suposem que juguen a veure qui el te en pitjors condicions, i francament, no tenim un guanyador clar! La pugna es molt dura per aquestes terres!!!
Be gent, comenća a ser hora de plegar i intentar-vos penjar algunes fotos!
mil petons a tots!
[Zona post-dates]
PD1- Pepe, Anna i Roger: us mereixeu la num 1, i la unica d'avui!!!!! Anims amb la paperassa! Ja li val al Roger oblidar-se el passaport abans d'agafar un avio!!! No el catigueu massa i disfruteu per mil quan finalment hi arribeu!
[Xavi]
Sarajevo es la primera gran ciutat que visitem, i la veritat es que es molt recomanable. Aqui trobem una gran barreja d'etnies, cultures i religions. El 40% de la poblacio es musulmana, aixi que la ciutat esta plena de mesquites.... te'n trobes mes que oficines de La Caixa a Barcelona. Les reconeixem per les torres primes i punxegudes.
Fa una horeta, passant per davant una mesquita hem trobat el "mossen" o "orador" encarregat d'obrir la mesquita i fer les oracions que a traves dels altaveus criden a la gent a pregar. Hem parlat un momentet amb ell i li hem demanat si podiem entrar, i ens ho ha permes. Aixo si, traient-nos les sabates i cobrint-nos el cabell i espatlles (la Laia, clar). Realment ha estat un moment intens, ja que estavem nosaltres dos sols amb l'"orador" que anava fent les pregaries des d'un micro connectat als altaveus. I jo que em pensava que aixo ho tenien grabat!!!!
Dins la zona antiga de Sarajevo, trobem el barri de Bascarsija, un autentic bazar otoma ple de carrerons estrets, botigues agrupades per gremis (alfombres, metall, ...) i diverses "Cevapcici", que son restaurants on serveixen el menjar tipic d'aqui, consistent en butifarretes, pa de pita, ceba tallada i una pasta que encara no sabem si es formatge, yogurt, o que es... Esta bo, pero omple molt!!
I per acabar la meva part de relat, passo a l'anecdota del dia (be, del dia d'ahir). Resulta que buscant aparcament pel centre de Sarajevo (tasca igual de complicada que a Barcelona), ens va parar un poli i ens va dir algo en bosni que no vam entendre. Despres de dir-li:
- "Sorry, we don't understand you"
El tiu ens va dir:
- "DOCUMENT!"
Total, que li vam donar els DNIs, i em va fer baixar del cotxe. Llavors, en una llibreteta es va apuntar el meu nom, la meva data de naixement i la matricula del cotxe. I al final va apuntar-me 40KM / 20Euros. Amb aixo ja vam anar pillant que ens estava posant una multa. Vaig intentar preguntar-li perque era, pero va ser impossible entendre una paraula del que deia... total, que despres de intentar-nos fer entendre i en previsio de no acabar pitjor, li vaig donar els 20 Euros. Llavos li vaig demanar la multa, pero el paiu va dir que ens la enviarien per correu.... Quins nassos! O sigui, que el tiu ens va posar la multa per la cara i a sobre es va quedar els diners per anar a sopar amb la seva dona...
Uns 20 minuts despres, encara buscant aparcament, vam passar just pel mateix lloc, i ens vam adonar que haviem baixat tot un carrer en contra direccio!!! La senyal hi era, pero no es veia massa... Admetem la nostra part de culpa, pero consti que el poli era un oportunista, perque ja havia parat uns altres guiris alemans als qui havia passat el mateix!
Bueno, us deixo amb la Laia... fins aviat!
[Laia]
Total, que despres d'aquesta experiencia, hem decidit prendre'ns la visita per Sarajevo amb el "sabur" tipic d'aqui, que vindria a ser "sa calma" mallorquina. Aquest mati, hem apres on aparcar per no pagar tot un dia de parking. Hem comencat amb una visita a una mini (de veritat que mini) fortalesa des d'on es veia tot Sarajevo. Fantastic!!! Baixant, i abans d'entrar al "bazaar" que us explicava el Xavi, un kava (cafe! a veure si practiquem les lliconetes que us anem fent eh?) i una "limunade" davant de la font mes famosa de la ciutat! Un gran descobriment aixo de la llimonada (es talment llimonada, pero molt dolča i realment molt refrescant). El dia ha passat placidament, francament. Una altra varietat del "cevapi" per dinar (es un plaer fer el guarro amb les salsitxetes aquestes i la crema iogurtera), i un kava per la tarda en una terrassa interior fantastica. Que be es viu fent el guiri, tu! Tenim fotos guiris autentiques. Estem fent el que no fariem a Barcelona (o Terrassa), suposo que es la gracia no?
Sarajevo al principi no ens va agradar massa, pero francament li hem trobat el gust. Hi trobes tot barrejat: catedrals ortodoxes, davant de la catolica, i una mesquita enorme al costat. Barris ottomans al costat d'enormes avingudes austrohungares, barrejat, aixo si, encara amb edificis mig derruits i forats de bala que encara ara recorden una guerra de fa 10 anys. En un mini museu, hem pogut mig fer-nos una basica idea (suposo que aixo ha de ser impossible si no ho vius) del que devia ser el setge de 4 anys que van viure. Sense aigua, sense electricitat, amb tirotejos constants... La ciutat esta divida en dos pel riu, nomes les uneix diversos ponts, increuables, segons sembla, sense risc de jugar-se la vida. La gent pero, excepte pel posat serios que els caracteritza, sembla haver superat la dura prova, i els carrers estan plens a vessar de gent (les noies van extremadament molt maquillades per cert).
Dema marxem, tot i que valdria la pena, no allargarem mes la nostra visita a Sarajevo, altres descobertes ens esperen a Mostar, la nostra propera parada. Esperem que en un camping molt mes saludable del que estem ara (entre la carretera i l'aeroport, sense paper de vater, ni rentadora!!! ara que el tema roba comenćava a ser urgent!!!!).
Per cert, oblidavem comentar tema lavabos!!! Increible! tinc pendent fer-nes una foto perque no us creurieu lo guarros que arriben a estar! Tots son d'aquells de "cagar dret" (paraules textuals del Xavi). Sabeu no? les plataformes aquelles de dutxa amb un forat al mig! Increible, suposem que juguen a veure qui el te en pitjors condicions, i francament, no tenim un guanyador clar! La pugna es molt dura per aquestes terres!!!
Be gent, comenća a ser hora de plegar i intentar-vos penjar algunes fotos!
mil petons a tots!
[Zona post-dates]
PD1- Pepe, Anna i Roger: us mereixeu la num 1, i la unica d'avui!!!!! Anims amb la paperassa! Ja li val al Roger oblidar-se el passaport abans d'agafar un avio!!! No el catigueu massa i disfruteu per mil quan finalment hi arribeu!
06 d’agost 2007
Bosnia, un altre mon...
Hola a tots!
[Xavi]
Bones! Us escrivim des d'un camping a Bosnia, pais on vam entrar ahir al mati.La veritat es que si Eslovenia i Croacia (la part que n'hem vist) es poden considerar 100% europeus, la entrada a Bosnia va ser una mica un xoc.
Primer, una horeta de cua a la frontera per ensenyar els passaports i documentacio del cotxe... i mentre feiem cua, vam poder veure alla mateix els efectes de la guerra de fa 15 anys: edificis sencers abandonats (un hotel enorme, al costat de la frontera, tot abandonat), edificis mig derrumbats, i d'altres amb evidents forats de bala i altres a les parets... molt impactant, la veritat!Vam continuar per la 'autopista' principal de Bosnia (que consisteix en una carretera amb un carril d'anar i un de tornar, sense separacio), passant per poblets que em van recordar les carreteres del Marroc i els seus pobles a mig construir, amb la gent venent coses a peu de carretera.
Despres d'un llarg trajecte (limitats a 60km/h), vam arribar a Jajce, un bonic poblet on coexisteixen construccions noves amb edificis reconstruits i edificis abandonats i mig derrumbats des de la guerra. Tot i ser un poblet mig abandonat entre les muntanyes, resulta que aqui es va fundar l'estat de Yugoslavia, que despres va acabar com va acabar.... i tambe ha estat residencia de reis quan Bosnia pertanyia a l'imperi austro-hungar.
La veritat es que la sensacio es que estem realment en un pais i societat molt diferent. Que evoluciona, pero lentament...
[Laia]
La diferencia espanta. Cal dir-ho. Creuar la frontera va ser un xoc en tots els sentits, tal i com us explicava el Xavi. La primera aventura, creuar la frontera. Despres de gairebe una hora de cua, un policia molt alt i molt quadrat (val a dir que els bosnis i bosnies son extremadament alts) en diu molt serio: autopapieri! Em va recordar les pelis nazis us ho juro! Pero passada la primera impressio, despres de fer carretera, despres d'establir el contacte, de veure'ls, de parlar amb ells, la veritat es que son molt simpatics. De posat serio (despres del que han passat s'ha d'entedre) pero molt amables. Amb ganes de retornar a la normalitat.
Segons les guies Jajce va ser la capital del turisme abans de la guerra. Ara es una ciutat que intenta posar-se en marxa, que intenta tornar on era. Quan vam arribar a Jajce ens vam trobar un carrer en la que despres vam saber que era la zona de "marxa". El carrer era ple de bars, de terrasses amb musica a tope, pero buits. Totalment buits, i el cambrer o cambrera de torn assegut a la terrassa esperant.
S'enten que volen tornar on eren, pero les coses van a poc a poc. cal suposo que la gent es relaxi, que les coses poc a poc vagin tornant a lloc. Suposo que com a nosaltres, als que no hem viscut una guerra ens marca veure com un bonic poblet tranquil i alegre com devia ser Jajce pot acabar com ara esta. Algunes zones desertiques, els forats a les parets que impacten, monuments destruits, cases ensorrades. Val la pena veure-ho, val la pena presenciar com imaginant el que deuen haver passat, la gent torna a sortir al carrer, torna a confiar, torna a viure. Irene, tens rao, no cal pensar que tothom et vol entrar dins del cotxe. Ens hem d'esforčar per treure'ns aquestes idees del cap i aprendre a confiar en tothom. O sigui que hem decidit quedar-nos-hi una dia mes.
Avui no hem agafat el cotxe, hem vorejat el llac i el riu (mai a la vida havia vist una aigua tan transparent) i hem arribat a peu a Jajce, l'hem vist de dia. Ple de vida, respirant energia, i ens hem pres la tarda de rrelax, que ja tocava :-)
Tenim ganes de veure mes coses, de seguir aprenent! Aqui es un caos, escriuren amb abecedari romanic pero tambe en cirilic, i si els noms de per si ja son complicats, imagineu-vos amb un abacedari que no coneixem! Tot i aixi preneu nota:
Hvala jepa - "gracies maca"
Hvala - gracies
Jepa - noiaj
Jaja - ou (Jajce ve de que el castell esta sobre un muntanya amb forma d'ou)
Voda - aigua
Lo que es molt xungo es l'hola i l'adeu, us prometo que no en treiem l'entrellat sembla que alguns et diuen algo com "buenprovecho", que evidentment no deu ser tal, pero imagineu-vos les nostres cares de flipats quan la primera vegada que ho vam sentir va ser d'un cambrer que ens venia de cara nomes seure a la taula!
Diuen molt ciao per adeu, altre alo per hola. Suposo que aixo demostra la varietat cultural d'aquest poble.Ara be, molt curios, no parlen angles pero molts parlen aleman!
Mes curiositats?
- Que sapigueu que a Pizan (Croacia) al punt d'informacio ens va atendre un corredor del Giro i del Tour (calite eh?)
- i que la casa a la que vam dormir a Pićan (Croacia) va ser la primera biblioteca del pais (nivell o no?)
jejejebe, ja us deixo, que avui no tinc el Xavi al costat i es nota perque m'he allargat una mica oi?
peto enorme, ara intentarem posar fotos. Si les veieu es que hem pogut, sino... un altre dia sera :-((
[zona postdates]
PD1 - Soto Porta!!! quina il.lusio fa que em segueixis! Envia'm una postal de Moia!
PD2 - Aritz, Jacint!!! Un dia us farem classes de campingerus! Poca guasa que es dur eh? Sobretot el terra!!!
PD3 - Antoni i Margarita: Esta be que us aneu familiaritzant amb les noves tecnologies... ens vole sentir la veu? Es que estem afonics!!!
Fins aviat!!!
[Xavi]
Bones! Us escrivim des d'un camping a Bosnia, pais on vam entrar ahir al mati.La veritat es que si Eslovenia i Croacia (la part que n'hem vist) es poden considerar 100% europeus, la entrada a Bosnia va ser una mica un xoc.
Primer, una horeta de cua a la frontera per ensenyar els passaports i documentacio del cotxe... i mentre feiem cua, vam poder veure alla mateix els efectes de la guerra de fa 15 anys: edificis sencers abandonats (un hotel enorme, al costat de la frontera, tot abandonat), edificis mig derrumbats, i d'altres amb evidents forats de bala i altres a les parets... molt impactant, la veritat!Vam continuar per la 'autopista' principal de Bosnia (que consisteix en una carretera amb un carril d'anar i un de tornar, sense separacio), passant per poblets que em van recordar les carreteres del Marroc i els seus pobles a mig construir, amb la gent venent coses a peu de carretera.
Despres d'un llarg trajecte (limitats a 60km/h), vam arribar a Jajce, un bonic poblet on coexisteixen construccions noves amb edificis reconstruits i edificis abandonats i mig derrumbats des de la guerra. Tot i ser un poblet mig abandonat entre les muntanyes, resulta que aqui es va fundar l'estat de Yugoslavia, que despres va acabar com va acabar.... i tambe ha estat residencia de reis quan Bosnia pertanyia a l'imperi austro-hungar.
La veritat es que la sensacio es que estem realment en un pais i societat molt diferent. Que evoluciona, pero lentament...
[Laia]
La diferencia espanta. Cal dir-ho. Creuar la frontera va ser un xoc en tots els sentits, tal i com us explicava el Xavi. La primera aventura, creuar la frontera. Despres de gairebe una hora de cua, un policia molt alt i molt quadrat (val a dir que els bosnis i bosnies son extremadament alts) en diu molt serio: autopapieri! Em va recordar les pelis nazis us ho juro! Pero passada la primera impressio, despres de fer carretera, despres d'establir el contacte, de veure'ls, de parlar amb ells, la veritat es que son molt simpatics. De posat serio (despres del que han passat s'ha d'entedre) pero molt amables. Amb ganes de retornar a la normalitat.
Segons les guies Jajce va ser la capital del turisme abans de la guerra. Ara es una ciutat que intenta posar-se en marxa, que intenta tornar on era. Quan vam arribar a Jajce ens vam trobar un carrer en la que despres vam saber que era la zona de "marxa". El carrer era ple de bars, de terrasses amb musica a tope, pero buits. Totalment buits, i el cambrer o cambrera de torn assegut a la terrassa esperant.
S'enten que volen tornar on eren, pero les coses van a poc a poc. cal suposo que la gent es relaxi, que les coses poc a poc vagin tornant a lloc. Suposo que com a nosaltres, als que no hem viscut una guerra ens marca veure com un bonic poblet tranquil i alegre com devia ser Jajce pot acabar com ara esta. Algunes zones desertiques, els forats a les parets que impacten, monuments destruits, cases ensorrades. Val la pena veure-ho, val la pena presenciar com imaginant el que deuen haver passat, la gent torna a sortir al carrer, torna a confiar, torna a viure. Irene, tens rao, no cal pensar que tothom et vol entrar dins del cotxe. Ens hem d'esforčar per treure'ns aquestes idees del cap i aprendre a confiar en tothom. O sigui que hem decidit quedar-nos-hi una dia mes.
Avui no hem agafat el cotxe, hem vorejat el llac i el riu (mai a la vida havia vist una aigua tan transparent) i hem arribat a peu a Jajce, l'hem vist de dia. Ple de vida, respirant energia, i ens hem pres la tarda de rrelax, que ja tocava :-)
Tenim ganes de veure mes coses, de seguir aprenent! Aqui es un caos, escriuren amb abecedari romanic pero tambe en cirilic, i si els noms de per si ja son complicats, imagineu-vos amb un abacedari que no coneixem! Tot i aixi preneu nota:
Hvala jepa - "gracies maca"
Hvala - gracies
Jepa - noiaj
Jaja - ou (Jajce ve de que el castell esta sobre un muntanya amb forma d'ou)
Voda - aigua
Lo que es molt xungo es l'hola i l'adeu, us prometo que no en treiem l'entrellat sembla que alguns et diuen algo com "buenprovecho", que evidentment no deu ser tal, pero imagineu-vos les nostres cares de flipats quan la primera vegada que ho vam sentir va ser d'un cambrer que ens venia de cara nomes seure a la taula!
Diuen molt ciao per adeu, altre alo per hola. Suposo que aixo demostra la varietat cultural d'aquest poble.Ara be, molt curios, no parlen angles pero molts parlen aleman!
Mes curiositats?
- Que sapigueu que a Pizan (Croacia) al punt d'informacio ens va atendre un corredor del Giro i del Tour (calite eh?)
- i que la casa a la que vam dormir a Pićan (Croacia) va ser la primera biblioteca del pais (nivell o no?)
jejejebe, ja us deixo, que avui no tinc el Xavi al costat i es nota perque m'he allargat una mica oi?
peto enorme, ara intentarem posar fotos. Si les veieu es que hem pogut, sino... un altre dia sera :-((
[zona postdates]
PD1 - Soto Porta!!! quina il.lusio fa que em segueixis! Envia'm una postal de Moia!
PD2 - Aritz, Jacint!!! Un dia us farem classes de campingerus! Poca guasa que es dur eh? Sobretot el terra!!!
PD3 - Antoni i Margarita: Esta be que us aneu familiaritzant amb les noves tecnologies... ens vole sentir la veu? Es que estem afonics!!!
Fins aviat!!!
04 d’agost 2007
Istria, primer contacte amb Croacia
[Xavi]
Hola de nou!
Ja som a Croacia, des de fa un parell de dies. Estem visitant Istria, que es una peninsula al nordoest del pais. La veritat es que hem tingut la mala sort d'anar a parar aqui en un cap de setmana d'agost, cosa que significa que els turistes (locals i estrangers) ocupen massivament la costa! Avui hem estat a Pula, l'entrada de la qual ha estat mes o menys entrar a BCN pel nus de la Trinitat en un dia laborable....
Despres de veure com estava el tema, hem decidit canviar el plan i visitar la part est de la costa que no surt a les guies, i on probablement no hi hagues massa gent. Hem encertat, pero no hi havia massa platges... en qualsevol cas, ha valgut la pena.
Ah! Ens oblidavem d'una part de la historia... en el capitol anterior (eslovenia) vam batre el record de desmontar una tenda de campanya sota la pluja, ja que en el camping de Postojnga, ens va caure una bona tempesta... i vam haver de desmontar i sortir cames ajudeu-nos!
Per sort, les seguents nits les fem en una caseta per nosaltres dos, en un poblet d'Istria anomenat Pican, pero aixo us ho explica la Laia, vale?
Apa, salut per tots!
[Laia]
Ei! com ha dit el Xavi us escrivim des d'un poblet (Lovre) a la costa est d'Istria o Istra o Histria com us sembli millor perque aqui no es posen d'acord. Aquest tros de costa es molt muntanyos i aprofiten qualsevol miniesplanada per muntar un mini poble. Es impressionant. Els carrers son estrets i es molt laberintic. Fantastic vaja! Hem decidit que Croacia en general o Pula en concret es una barreja entre Roma i Lisboa (salvant les distancies a nivell mida). Molt decadent pero amb molt molt d'encant.
El que us explicava el Xavi de la caseta on dormim va ser una sort. Estavem cansats, tot mullat i sense menjar o sigui que vam decidir regalar-nos un llit per una nit i, ves per on, la sort ens va dur a un "apartamenta˝ d'una parella molt simpatica. La tradicio deu marcar que a qualsevol nouvingut se'l reb com Deu mana (que a vegades els que anem de moderns ens n'oblidem) i ens van convidar a un vinet i vam estar parlant. Molt i molt macuuus!!! Sabeu que ens van dir? que a Croacia, quan algo no saben que es o que significa, diuen: "deu ser un poble espanyol". Toma frase feta! flipeu com ens deuen veure des de fora! :-)
Hem canviat ruta. Hem decidit no fer les grans ciutats: Ljbljana (eslovenia), Zagreb (Croacia) i deixar-les per la tornada. Aixi doncs no farem Hungria i aprofitarem mes per indagar aquesta paisos... o no, o potser despres canviem d'opinio. Ja us informarem, que aixo es lo maco d'aquest viatge.
Un peto, fins ben aviadet.
[Zona postdates]
PD1 - Helena: ens va be el que vosaltres decidiu. Si fem la vostra proposta, potser nosaltres arribarem una mica abans a Bucarest per fer la nit que vosaltres fareu a la tornada. Recordeu que no baixarem fins a Bucarest l'ultim dia eh?Per cert, que tal Pardines?!?!?!? Hi ha fotos???
PD2 - Gemma: Anims des d'aqui! Pensa que gracies a tu el pais s'aguanta i els nens viuen en un mon millor jejeje. Pensem en tu, un peto molt gran.
PD3 - Jordi: A veure si es veritat que triumfeu per Roma... i si veus a la Sunsi donali records de part nostra, vale? Ah! em sembla be que cuidis de la moto, pero SENSE tocar-la eh xavaaal!!!
Hola de nou!
Ja som a Croacia, des de fa un parell de dies. Estem visitant Istria, que es una peninsula al nordoest del pais. La veritat es que hem tingut la mala sort d'anar a parar aqui en un cap de setmana d'agost, cosa que significa que els turistes (locals i estrangers) ocupen massivament la costa! Avui hem estat a Pula, l'entrada de la qual ha estat mes o menys entrar a BCN pel nus de la Trinitat en un dia laborable....
Despres de veure com estava el tema, hem decidit canviar el plan i visitar la part est de la costa que no surt a les guies, i on probablement no hi hagues massa gent. Hem encertat, pero no hi havia massa platges... en qualsevol cas, ha valgut la pena.
Ah! Ens oblidavem d'una part de la historia... en el capitol anterior (eslovenia) vam batre el record de desmontar una tenda de campanya sota la pluja, ja que en el camping de Postojnga, ens va caure una bona tempesta... i vam haver de desmontar i sortir cames ajudeu-nos!
Per sort, les seguents nits les fem en una caseta per nosaltres dos, en un poblet d'Istria anomenat Pican, pero aixo us ho explica la Laia, vale?
Apa, salut per tots!
[Laia]
Ei! com ha dit el Xavi us escrivim des d'un poblet (Lovre) a la costa est d'Istria o Istra o Histria com us sembli millor perque aqui no es posen d'acord. Aquest tros de costa es molt muntanyos i aprofiten qualsevol miniesplanada per muntar un mini poble. Es impressionant. Els carrers son estrets i es molt laberintic. Fantastic vaja! Hem decidit que Croacia en general o Pula en concret es una barreja entre Roma i Lisboa (salvant les distancies a nivell mida). Molt decadent pero amb molt molt d'encant.
El que us explicava el Xavi de la caseta on dormim va ser una sort. Estavem cansats, tot mullat i sense menjar o sigui que vam decidir regalar-nos un llit per una nit i, ves per on, la sort ens va dur a un "apartamenta˝ d'una parella molt simpatica. La tradicio deu marcar que a qualsevol nouvingut se'l reb com Deu mana (que a vegades els que anem de moderns ens n'oblidem) i ens van convidar a un vinet i vam estar parlant. Molt i molt macuuus!!! Sabeu que ens van dir? que a Croacia, quan algo no saben que es o que significa, diuen: "deu ser un poble espanyol". Toma frase feta! flipeu com ens deuen veure des de fora! :-)
Hem canviat ruta. Hem decidit no fer les grans ciutats: Ljbljana (eslovenia), Zagreb (Croacia) i deixar-les per la tornada. Aixi doncs no farem Hungria i aprofitarem mes per indagar aquesta paisos... o no, o potser despres canviem d'opinio. Ja us informarem, que aixo es lo maco d'aquest viatge.
Un peto, fins ben aviadet.
[Zona postdates]
PD1 - Helena: ens va be el que vosaltres decidiu. Si fem la vostra proposta, potser nosaltres arribarem una mica abans a Bucarest per fer la nit que vosaltres fareu a la tornada. Recordeu que no baixarem fins a Bucarest l'ultim dia eh?Per cert, que tal Pardines?!?!?!? Hi ha fotos???
PD2 - Gemma: Anims des d'aqui! Pensa que gracies a tu el pais s'aguanta i els nens viuen en un mon millor jejeje. Pensem en tu, un peto molt gran.
PD3 - Jordi: A veure si es veritat que triumfeu per Roma... i si veus a la Sunsi donali records de part nostra, vale? Ah! em sembla be que cuidis de la moto, pero SENSE tocar-la eh xavaaal!!!
02 d’agost 2007
Eslovenia, el pais de sa calma.
[Laia]
Helena! Tens rao estic censurada! Avui no pel Xavi (que em repassa els escrits) sino pel temps, estem escrivint des d'un Ciber a Kranj, Eslovenia. Venim de dos dies al parc nacional de Triglav, nord est. Fent camping hem vist que hi ha gent molt molt preparada en el tema! Realment es porten cases amb rodes! Impressionant!
Pel que fa a Eslovenia, es com Austria amb les muntanyes de Suissa, ells pero son mes aviat tirant als italians. Alguns d'ells una mica escandalosos, altres una mica mes pijins. Tenen posat serio pero realment son molt molt amables. Ara be, no se'ls enten de res de res. Hem apres pero algunes paraules
piva - cervesa
kava - cafe
solo - compte! (l'admiracio l'he afegida jo)
Es el pais de les floretes. Tot son cases de fusta i floretes de colors penjant de les finestres. Fins i tot tenen floretes als peatges. Super net!!! Les floretes maquetes pero comporten abelles, o sigui que vaig fent dels meus escandols por ahi.
Us passo al Xavi que s'esta posant nervios.
Joan, Nuria: si es maca la vaixella de la Bisbal si que la volem.
[Xavi]
En resum, i per no repetir coses: Eslovenia es un pais molt tranquil... els gossos no borden, les abelles no et piquen, i la gent es amable, ordenada i tranquil.la... Son taaaaan bona gent, que ahir, ens vam deixar la porta oberta del cotxe durant 3 hores al poble de Bled i no va passar res. Quan dic "oberta" no vull dir sense tancar amb clau sino OBERTA fisicament! En fi, que vam tenir un bon susto, pero no va passar res!!!
Hem voltat en bici i ens hem banyat al llac de la vall de Boheinj.... un lloc brutal per iniciar una desconnexio com cal!
Apa, fins aviat!
Helena! Tens rao estic censurada! Avui no pel Xavi (que em repassa els escrits) sino pel temps, estem escrivint des d'un Ciber a Kranj, Eslovenia. Venim de dos dies al parc nacional de Triglav, nord est. Fent camping hem vist que hi ha gent molt molt preparada en el tema! Realment es porten cases amb rodes! Impressionant!
Pel que fa a Eslovenia, es com Austria amb les muntanyes de Suissa, ells pero son mes aviat tirant als italians. Alguns d'ells una mica escandalosos, altres una mica mes pijins. Tenen posat serio pero realment son molt molt amables. Ara be, no se'ls enten de res de res. Hem apres pero algunes paraules
piva - cervesa
kava - cafe
solo - compte! (l'admiracio l'he afegida jo)
Es el pais de les floretes. Tot son cases de fusta i floretes de colors penjant de les finestres. Fins i tot tenen floretes als peatges. Super net!!! Les floretes maquetes pero comporten abelles, o sigui que vaig fent dels meus escandols por ahi.
Us passo al Xavi que s'esta posant nervios.
Joan, Nuria: si es maca la vaixella de la Bisbal si que la volem.
[Xavi]
En resum, i per no repetir coses: Eslovenia es un pais molt tranquil... els gossos no borden, les abelles no et piquen, i la gent es amable, ordenada i tranquil.la... Son taaaaan bona gent, que ahir, ens vam deixar la porta oberta del cotxe durant 3 hores al poble de Bled i no va passar res. Quan dic "oberta" no vull dir sense tancar amb clau sino OBERTA fisicament! En fi, que vam tenir un bon susto, pero no va passar res!!!
Hem voltat en bici i ens hem banyat al llac de la vall de Boheinj.... un lloc brutal per iniciar una desconnexio com cal!
Apa, fins aviat!
31 de juliol 2007
Primera nit a un hotelli piji (Verona, Italia)
Hola!
(Comencem la redaccio sense accents... aquests teclats no en tenen)
[Xavi]
La veritat es que no teniem previst escriure res aquest primer dia, pero l'hotelet on hem anat a parar per dormir la primera nit ens ha costat una paaaaaaaaaaaaaasta gansa i hem d'amortitzar-ho... aixi que aprofitem el pc de la recepcio per escriure aixo.
Ahir vam passar basicament tot el dia al cotxe: 1200 kms de Matadepera fins a Verona, quasi tocant a Venecia. Avui ens queden "nomes" 400 kms per arribar a la primera destinacio prevista: Bled i el seu llac, a eslovenia.
Apa, fins aviat!
[Laia]
l'Hotelli es piji, pero es el mes barat de la zona. Que ahir ens vam estar 1h i 1/2 donant voltes per Verona buscant hotellinnis! Pero ja n'hem tret benefici: ens hem endut les sabatilles!!! ;-)
Cert, no tenim massa aventures a explicar-vos a part de l'apassionant mon de les autopistes. La broma ens ha costat de moment 75€ de peatges!
Les de França i Italia no estan malament. De fet, nomes entrar a Italia ens vam quedar parats perque vam fer prop de 200km en una autopista que eren tot ponts i tunels creuant muntanyes. Era el clar exemple del que es marcar una linea recta amb regle en un mapa i fer-la realitat. No us ho perdeu, tots els ponts i tunels tenien nom! I us prometo que n'hi havia mil! Hi ha gent amb poca feina en aquest mon.
Ve, us deixem que l'autopista ens espera!
A tots els que aneu fent comentaris, gracies! Fa gracieta llegir-vos, i aixi estem una mica en contacte! Encantada i encantat als que us anem coneixent virtualment! ;-b
I a la Margarita i l'Antoni, gracies per fer la sortida una mica mes agradable. Hagues sigut molt trist marxar sense poder treure la ma pel cotxe i dir adeu a algu.
Un peto ben gros. Fins al proper episodi!
(Comencem la redaccio sense accents... aquests teclats no en tenen)
[Xavi]
La veritat es que no teniem previst escriure res aquest primer dia, pero l'hotelet on hem anat a parar per dormir la primera nit ens ha costat una paaaaaaaaaaaaaasta gansa i hem d'amortitzar-ho... aixi que aprofitem el pc de la recepcio per escriure aixo.
Ahir vam passar basicament tot el dia al cotxe: 1200 kms de Matadepera fins a Verona, quasi tocant a Venecia. Avui ens queden "nomes" 400 kms per arribar a la primera destinacio prevista: Bled i el seu llac, a eslovenia.
Apa, fins aviat!
[Laia]
l'Hotelli es piji, pero es el mes barat de la zona. Que ahir ens vam estar 1h i 1/2 donant voltes per Verona buscant hotellinnis! Pero ja n'hem tret benefici: ens hem endut les sabatilles!!! ;-)
Cert, no tenim massa aventures a explicar-vos a part de l'apassionant mon de les autopistes. La broma ens ha costat de moment 75€ de peatges!
Les de França i Italia no estan malament. De fet, nomes entrar a Italia ens vam quedar parats perque vam fer prop de 200km en una autopista que eren tot ponts i tunels creuant muntanyes. Era el clar exemple del que es marcar una linea recta amb regle en un mapa i fer-la realitat. No us ho perdeu, tots els ponts i tunels tenien nom! I us prometo que n'hi havia mil! Hi ha gent amb poca feina en aquest mon.
Ve, us deixem que l'autopista ens espera!
A tots els que aneu fent comentaris, gracies! Fa gracieta llegir-vos, i aixi estem una mica en contacte! Encantada i encantat als que us anem coneixent virtualment! ;-b
I a la Margarita i l'Antoni, gracies per fer la sortida una mica mes agradable. Hagues sigut molt trist marxar sense poder treure la ma pel cotxe i dir adeu a algu.
Un peto ben gros. Fins al proper episodi!
28 de juliol 2007
Últims preparatius i comiats
[Laia]Aprofitant que encara no havíem estrenat oficialment el pis, i per fer un bon comiat; els primers en estrenar un sopar a Bellver han sigut els germans Figueras i respectius: La Mar, el Xavi, l'Arnau i la Cristina van venir a sopar a casa el dimecres.
Prova a superar: ficar-nos tots dins la dutxa! (hi ha proves empíriques que adjuntem en format foto)
Al setembre hi ha llista de soparets. Ara bé, el llistó el van deixar ben alts per ser els primers: ens van regalar un "jamón bellotero" que provablement estrenarem en algun d'aquests festins que s'apropen. Apunteu-vos-ho!!!
[Xavi]
Els darrers preparatius han estat protagonitzats en primer lloc per una renovació en temps rècord del passaport.... ja que a dos dies de marxar, divendres a les 7 de la tarda em vaig adonar que tenia el passaport caducat !!!
[Laia]Faig petita intevenció: "manda güevos o no??!?!?!"
[Xavi]
Tranquils.... problema resolt! Avui dissabte a les 10 del matí ja el tenia renovat!
A part del passaport i altres assumptes, calia revisar que la tenda estava en condicions, aixi que hem fet una acampada al menjador, de la qual us deixem una foto.
[Laia+Xavi]I ara si, la propera entrada serà ja des d'alguna etapa del viatge. Una abraçada per tots!
25 de juliol 2007
1r dia (de vida del blog)
[Laia]
Això és més laboriós del que em pensava. Creia que amb les noves tecnologies tot et venia fet.
Sigui com sigui aquest blog és per compartir amb els nostres amics, familiars i companys les experiències viscudes en la nostra particular desconnexió.
Direcció: sempre cap a l'est
Temps estimat: un mes i mig aprox (això és el millor del tema, no tenim pressa)
La ruta: primera parada Les Dolomites, Eslovènia, Croacia, Bòsnia, Sèrbia, Rumania (aquí ens trobem amb la Maria, l'Helena i el Miguel), i de tornada ja per Hungria
Anirem provant, anirem millorant, us anirem informant
[Xavi]
Avui és el dia -5 del viatge, o sigui: que encara estem a Terrassa (ai, perdó: a Barcelona).
Per tant, com que no hi ha gran cosa a explicar, comentar-vos que demà començarem la teràpia de desconnexió amb una sessió al Flotarium. Això si, a les 9 del matí.....
Apa, a reveure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
